Cristina Juni, atleta de fons
Cristina Juni, atleta de fons
29/11/2019 Actualitat
Cristina Juni: "Autogestionar-te correctament és la clau en la ultramarató"

Juni, tècnica de laboratori, és una atleta autodidacta que va començar a córrer després de provar l’escalada. Des de llavors no han parat de créixer els seus reptes amb diverses maratons de muntanya, fins a completar una ultra

Albert San Andrés

· Com comences en el món de les  maratons de muntanya i les ultres? 
Vinc del món de l’escalada, el primer esport que vaig practicar. Amb els amics vaig començar a fer curses curtes, de 10-15 km, i a poc a poc vaig anar ampliant les distàncies. Recordo començar donant la volta a Can Casamada i tornar molt cansada. 

 

· Per què córrer i no un altra cosa? 
Bàsicament perquè m’agrada la muntanya. Tot esport quan comences és més o menys divertit, però quan agafes prou forma física, ho gaudeixes. Com més ho practiques, més t’agrada. Aquest és un esport físic i mental. Quan fas llargues distàncies, la gestió, la preparació i les emocions que sents durant vuit o deu hores no les trobes en esports més senzills com per exemple el pàdel, tot i que en qualsevol esport acabes gaudint.

 

· Com es fa per arribar a fer maratons i ultres? 
Va ser molt progressiu, a partir dels 21 anys. Vaig començar fent cinc quilòmetres, deu... fins a arribar a la mitja marató durant dos anys. D’aquí vaig fer el salt a les maratons i quan vaig sentir-me bé, a les ultres.

 

· Una cosa és competir, una altra és participar. 
Soc molt competitiva. Una de les motivacions per sortir a entrenar és fixar-me un objectiu, un repte. Tenir un nombre de reptes a l’any és molt positiu per sortir a entrenar diàriament.  La preparació prèvia és vital.

 

· Competeixes sense pertànyer a cap club. 
Estic al Centre Excursionista de Catalunya bàsicament pel tema de l’assegurança. Aviat ho deixaré per federar-me, però vaig per lliure.

 

· En una ultra tens molt temps per pensar... 
Suposo que la gent que ha fet moltes ultres deu tenir temps per pensar en tot. En el meu cas, que m’he estrenat, el que tenia era eufòria. Després de molts preparatius, calcular el recorregut, en quin avituallament hi haurà els meus familiars, etc., no vaig tenir gaire temps per pensar per què ho feia. La sensació va ser de felicitat i vaig trobar-me molt bé.

 

· Què t’empeny i et dona forces durant la cursa per acabar? 
Suposo que com ho preparo bé, sí o sí vull acabar, a no ser que tingui una lesió o el cos digui prou. Si em trobo bé continuo, ja descansaré quan arribi. Ho faig perquè gaudeixo, tot i que de vegades penses “que faig aquí” però al cap d’unes hores pots arribar a estar en stand-by i continues. Durant les curses són moltes les sensacions que acabes tenint.

 

· Què et deien a la família quan vas començar en llargues distàncies? 
Que estava boja, que acabaria malalta, no podràs amb això, si n’estava segura... Ara han acceptat que m’agrada i em donen suport.

 

· Com es prepara una ultra? 
Fas servir el track -el mapa del recorregut- per escollir els llocs on menjaràs, on has de fer els canvis de ritme, etc. Conèixer el teu ritme és vital. Les curses tan llargues, abans les prepares per etapes. Haver fet la cursa a trossos amb anterioritat ajuda molt. A banda, la clau per fer una bona ultra és tota la preparació i organització durant la cursa. Què menjar i on fer-ho o saber quin ritme has de fer en cada lloc és primordial. Autogestionar-te correctament és la clau.


· I què menges durant la cursa? 
Soc una mica delicada d’estómac. Al començament, com no estàs gaire cansada, el cos es permet el luxe de digerir i menjo molts dàtils, melmelada, barretes energètiques, begudes isotòniques. A mitja cursa pots menjar una truita i un plat d’arròs, però en la part final no tens gana i recorres més a gels i líquids.

 

· Quines referències tens en aquest esport? 
Anna Comet. És molt constant i fa molt bé la feina. És corredora professional i penca molt.

 

· Què cal fer per ser professional? 
Guanyar curses importants. Pots tenir sort i que la Federació es fixi en tu, però és complicat. Entrar en equips professionals ajuda molt i tenir molts seguidors a les xarxes socials és una bona estratègia per aconseguir patrocinadors que t’ajudin. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant


Un defecte que no pots dominar?
No saber dissimular


Una persona que admires?
Anna Comet


Una pel·licula?
‘Kill Bill’


Un llibre?
‘Millennium’ de Stieg Larsson


Un grup de música?
The Beach Boys


Un indret per visitar?
El Nepal


Un repte?
Completar una cursa per etapes


Una cursa per guanyar?
UTMB Mont-blanc


Una muntanya?
El Cerví


Un lloc per entrenar?
El Puig de la Creu

Comparteix
M'agrada
Comentaris