Clara Simó: “La gent ja no sap ni cuinar ni improvisar”

· Com et surt l’oportunitat d’escriure un llibre?

Em van trucar directament des de l’editorial Penguin Llibres i em van preguntar a veure què em semblava. Jo no m’ho havia plantejat mai això d’escriure un llibre i quan em van trucar la veritat és que em va fer molta il·lusió.

· Com ha sigut el procés d’escriure aquest llibre?

Fa gairebé un parell d’anys vam començar a parlar amb l’editorial i vam anar tenint reunions per parlar de com seria el llibre. ‘Amb dos fogons!’ té una particularitat i és que no té fotos, per tant, el vam haver de plantejar amb aquesta premissa, que no és fàcil per un llibre de cuina. Vaig començar a escriure per Setmana Santa i el vaig acabar a l’estiu d’aquest any.

· Com és la sensació de tenir a les mans per primer cop un llibre escrit per tu?

És una sensació de felicitat extrema. De fet, em va costar bastant d’assimilar-ho i fins i tot encara ara, quan llegeixo algun tros del llibre em sorprenc de mi mateixa d’haver sigut capaç de redactar algunes coses.

· Hi ha alguna cosa que hagis pensat que ho hauries d’haver posat d’una altra manera?

De moment no m’hi he trobat, però sí que penso que alguna recepta no l’hauria d’haver posat o que hauria d’haver-ne triat alguna altra. Segurament quan la gent el llegeixi ja m’anirà comentant les coses. 

· A part de ser un llibre sense fotos, té una altra particularitat que és que té passatemps, com se’t va acudir això?

Com que no volia un llibre normal, sinó que el podies llegir sense tenir la necessitat de fer una recepta en aquell moment, havia de ser un llibre entretingut. Vaig pensar que una bona manera era incloure-hi jocs relacionats amb la cuina o amb la llengua catalana (o totes dues) perquè a mi m’agrada llegir llibres de cuina sense estar cuinant.

· Tens pensat fer alguna presentació a Castellar del Vallès?

Oi tant, ja hem previst una presentació pel dia 11 de març a les set de la tarda a la biblioteca. A més hi participaran les Atzamares, que és el cor de mares amb els quals canto i m’han dit que vindran a interpretar tres o quatre temes.

· Les teves receptes es caracteritzen per ser relativament fàcils de fer i de productes de proximitat. És aquest el teu segell?

Sí, però no de proximitat fent referència al territori (que també) sinó proximitat del lloc on estàs cuinant, és a dir a la nevera o dins el rebost. Han de ser receptes fàcils i amb coses que tinguem per casa, perquè la gent ja no cuina.

· En aquest sentit, com creus que ha evolucionat la cuina?

Abans la gent que es posava davant dels fogons sabia improvisar, i ara no sabem ni improvisar ni cuinar. Hi ha gent que si per exemple els hi falta pebrot, ja no fa la recepta perquè creuen que no quedarà bé i no passa absolutament res. 

· Com rep el públic les receptes que penges a les xarxes socials?

En general molt bé. Sí que és veritat que si penjo alguna recepta de cuina molt tradicional, m’apareixen als comentaris una tropa d’àvies queixant-se que he posat algun ingredient que no tocava o que m’he equivocat en algun pas, però no és habitual. Quan faig les receptes amb ‘catanyol’ ja és un altre tema (riu).

· Recordes la primera vegada que et vas posar precisament davant d’uns fogons?

La veritat és que no, segurament devia ser molt petita, perquè sempre he estat a la cuina i davant dels fogons.