La iniciativa, impulsada per les regidories de Feminisme, Esports, Transició Ecològica, Projectes, Espai Públic, Comunicació i Comissionat de Promoció de la Vila de l'Ajuntament de Castellar, posa en valor les dones de Castellar
El Camí Lila ja és una realitat. La proposta que va emergir ja fa més d'un any, en motiu del Dia Internacional de les Dones, i que des d'aleshores ha anat prenent forma, es va posar en marxa diumenge passat, materialitzada en una caminada matinal que va comptar amb prop d'un centenar de persones. La idea del Camí Lila havia estat, des d'un bon principi, la de visibilitzar i posar en valor el paper que, al llarg de la història, han tingut diverses dones a Castellar del Vallès. El projecte del Camí Lila està impulsat per l'Ajuntament, en concret, per les regidories de Feminisme, Esports, Transició Ecològica, Projectes, Espai Públic, Comunicació i Comissionat de Promoció de la Vila, i compta amb el suport del Centre Excursionista de Castellar.
El consistori ha treballat en el Camí Lila a partir de la documentació històrica existent a Castellar sobre dones del municipi, també comptant amb l'ajuda de coneixements d'altres historiadors locals, entre ells, l'historiador Llorenç Genescà que va guiar i polir la matèria documental de l'itinerari, amb l'objectiu de reconstruir el fil de moltes de les dones que al llarg del temps han tingut una significació important i que han contribuït de diverses maneres que avui Castellar sigui com és.
L'itinerari s'ordena en 11 parades, en un circuit mig urbà i mig natural. L'interès d'aquesta caminada és que "intenta posar sobre la taula la memòria de les dones a Castellar del Vallès. "Bàsicament, hi ha un focus posat en l'època medieval, època moderna i la història contemporània, per la importància de la fàbrica Tolrà", va dir Llorenç Genescà. La sortida es va fer a l'Era d'en Petasques, on Genescà va explicar el procés de les dones que, al segle XVII, van ser jutjades per bruixeria. Violant Carnera i Jerònima Omet "de cognom Muntada, de casada", van ser penjades, sembla ser, en aquest indret. També va ser jutjada Eulàlia Oliveras, tot i que sembla que ella no va ser, finalment, executada. A l'Era d'En Petasques es van dividir els participants en grups de 10, amb mascareta, "aplicant així totes les mesures de seguretat anti covid-19", com va remarcar el president del Centre Excursionista de Castellar, col·laborador del Camí Lila, va oferir diversos guies que van fer l'explicació a cada grup, separat entre sí d'un temps aproximat de 10 minuts. La sortida, doncs, va ser esglaonada.
Sortida del Camí Lila a l'Era d'En Petasques, on Llorenç Genescà va parlar de les dones jutjages per bruixeria al segle XVII. || Q. PASCUAL
Participants al Camí Lila, seguint les instruccions de l'itinerari a través del suplement de L'Actual. || Q. PASCUAL
La ruta va seguir cap al Palau Tolrà, passant pel carrer de Sant Josep. Allí, es va recordar Emília Carles Tolrà, patrocinadora (matrocinadora) de molts dels edificis de Castellar. Genescà va destacar el caràcter absolutament devot d'Emília. La fe que tenia la va revertir en benefici de la gent del poble. "Ella va transformar el poble amb les seves obres, va implantar mesures laborals com crear la caixa de "retiros y pensiones" per als treballadors, va gestionar la creació d'una mútua laboral i va instaurar una setmana de vacances".
Al carrer Torras, la comitiva va poder localitzar l'edifici on Antònia Alguer va dedicar la seva vida a l'educació dels infants de Castellar. En aquest sentit, durant 46 anys va ensenyar a més d'un miler de nois i noies de Castellar. Al 1968 obriria l'escola al carrer de General Boadella. A l'època, Alguer oferia ensenyament en català, tot i viure en època franquista, amb un caràcter marcadament catalanista.
La quarta parada va ser, encara la nucli urbà, als safareig de la Baixada de Cal Verge, al capdavall del carrer Major. Allí, Genescà va explicar que aquells safarejos eren com uns gineceus grecs, uns espais que han estat exclusivament femenins al llarg de la història. "Genix significa dona en grec, i eren els espais que a l'antiga Grècia, on els homes no entraven, i allà teixien, cantaven, ballaven i el que fos". A Catalunya, els safareigs van tenir una importància molt gran durant el segle XIX, on les dones anaven a rentar, també amb els infants.
Les mestres també van voler ser posades en valor en una parada a l'escola Emili Carles-Tolrà. Allí es va palar del fet que les primeres mestres no tenien títol, en sabien i prou. "No és fins al 1910 que es permet que les dones es puguin treure un títol universitari", apuntava Genescà. En la mentalitat sexista del segle XIX, era impensable que nenes i nens estudiessin junts ni la mateixa cosa. Per això, les labors que es pressuposava que havien d'aprendre les nenes (cosir, tenir cura dels fills, fer el dinar, etc) havien de ser instruïdes per una dona. És per això que les dones van començar a tenir una oportunitat laboral en el sector.
Al carrer de Sant Jaume es va introduir el paper de la fàbrica Tolrà. Es va recordar que el BRAM! era el so que feia la sirena que marcava el torn de l'hora de dinar, i el moment de tornar a treballar, havent dinat. Aquí, es va fer referència a la diferència salarial entre homes i dones i es va fer èmfasi un cop més com hi ha hagut criptogínia al llarg de la història, és a dir, aquest "intent d'amagar les dones de la història", apuntava l'historiador.
A Can Barba (parada 7) es va parlar de les dones que treballaven a la fàbrica i les condicions amb què ho feien. Moltes pràcticament no sabien llegir perquè eren oblidades a treballar a partir dels 7 anys. No va ser fins al 1910 que no es va prohibir el treball a menors de 10 anys, tot i que la regulació s'incomplia sovint en el sector tèxtil "ja que les mans petites arribaven a llocs on no arribaven les dels adults". Al Boà es va explicar la relació de les dones amb l'aigua, apuntant el terme "d'ones d'aigua". En el cas castellarenc, Emília Carles Tolrà, ja a finals del segle XIX, va ser la responsable de fer reparacions i millora en la canalització de les aigües de canyelles ,que alimentaven un dipòsit municipal que distribuïa l'aigua a les cinc fonts que el seu marit havia fet.
La parada d'esmorzar es va fer al Castell de Clasquerí. Allà, excepcionalment, es va poder entrar al recinte i tots els caminants van poder admirar, d'entrada, les grans vistes des del terrat, a més de la capella i altres estances. Genescà va parlar, en aquest punt, del Castellar Medieval i de com Ermessenda de Carcassona va governar el territori durant més de sis dècades, entre els segles X i XI. A tall d'anècdota, va explicar que fins i tot Tv3 hi havia rodat la sèrie de dos capítols dedicada a la vida d'aquesta comtessa.
Parada nº 2 al Palau Tolrà. || Q. PASCUAL
Parada 9 del Camí Lila al Castell de Clasquerí. || Q. PASCUAL
Ja de tornada, la parada número 10 es va fer al Brunet, on es va apuntar la importància de les dones també a la pagesia. I, finalment, al Parc de Canyelles, el Camí Lila va finalitzar amb l'apunt a la migració procedent de La Higuera, viscuda a Castellar en dues etapes: una, a partir de 1947 i durant els anys 50, "originada per la misèria més absoluta i la repressió política"; i l'altra, als anys 60 i 70, motivada pel reagrupament familiar, per una atracció econòmica i per la possibilitat d'enriquir se.
La sortida del Camí Lila que es va fer per primer cop diumenge es podrà repetir quan es vulgui, lliurement, gràcies als suports de QR que s'han instal·lat al llarg del recorregut, en les diverses parades d'interès del Camí Lila, i gràcies també a la publicació exclusiva del suplement 'Camí Lila' que inclou un mapa orientatiu i un resum, i que es va publicar el passat divendres al setmanari L'Actual.
Parada nº 5 del Camí Lila a l'escola Emili Carles Tolrà. || Q. PASCUAL
