Grups de veïns i veïnes mantenen la tradició de prendre la fresca durant els vespres d’estiu
Dos quarts de vuit del vespre d’un dimarts de juliol. Durant tot el dia, la calor ha pres protagonisme al municipi i ara que per fi sembla que afluixa, és el moment de treure les cadires al carrer i gaudir de la fresca. Això és el que fan des de fa anys cada tarda al final del carrer del Pont, on Teresa Renau, Adela Jurado i Manolo Llamas intenten fer més suportable la temperatura estival mentre fan petar la xerrada. “Sortim aquí fora quan ja no fa tanta calor i així els petits també juguen una estona al carrer i no han d’estar tot el dia tancats a casa”, afirma Renau, que reconeix que “hi ha dies que som més, i fins i tot a vegades acabem sopant aquí fora”. Adela Jurado, companya de Renau als vespres d’estiu, assegura que “estar aquí fora amb la gent del carrer és la millor manera de conèixer qui viu a prop teu”.
Prendre la fresca era una manera de viure i de compartir amb veïns i veïnes les vivències diàries. Actualment, és complicat trobar zones del municipi on es mantingui aquesta tradició, tot i que encara queden petits grups que aprofiten la baixada de les temperatures als vespres d’estiu per treure les cadires al carrer i fer vida de barri. Margarita Llopart, resident al carrer Josep Maria Valls i habituada a prendre la fresca al carrer, creu que la tradició s’ha perdut a causa de l’estil de vida actual: “Anys enrere sortíem gairebé tots els del carrer, però el veïnat ha canviat i amb l’estil de vida i laboral que tenen els joves ara mateix sembla complicat que ho continuïn fent”. Al mateix carrer Josep Maria Valls, compartint grup amb Margarita Llopart, Rosa Maria Torrens explica que fa set anys que viu a la zona i que a partir de la festa del carrer de principis de juliol ha decidit treure la cadira, i assegura que “m’agrada molt sortir fora a prendre la fresca” i afegeix que “la veritat és que s’hi està millor aquí fora que a casa amb la tele”. Maria Forrellat, que completa el grup del carrer Josep Maria Valls, recorda que fa uns anys “la gent estava aquí fora fins ben bé les dotze de la nit”.
Una altra zona on es resisteixen a abandonar la tradició de treure les cadires quan afluixa la calor és el carrer de Sant Jaume. Cada vespre d’estiu, diverses amigues s’ajunten al portal de casa d’una d’elles per prendre la fresca i parlar de les seves coses. “Xerrem una mica de tot, de què ha passat al poble, de qui s’ha mort, etc.”, explica Joana Arboledas, una de les dones del carrer Sant Jaume. Per a aquest grup, el fet de reunir-se no és exclusivament de l’estiu, ja que “a l’hivern traslladem la festa dins” bromeja Pilar Rovira. Maria Pascual, propietària de la casa on es reuneixen, i Manuela Ballesteros asseguren que sortir al carrer és la millor manera per poder suportar les altes temperatures de l’estiu de Castellar del Vallès i desitgen poder-ho fer “durant molts més anys”.
