La trobada, organitzada per la Universitat de Barcelona, l'Arxiu d'Història de Castellar i l'Ajuntament, va atraure l'atenció d'una seixantena de persones i va oferir a través de tres xerrades una panoràmica sobre el passat, present i futur de la història local per mitjà dels fons documentals privats. La trobada també va dibuixar la figura d'una noble catalana, Blanca de Centelles, vinculada amb Castellar per les seves propietats. "Hem fet palès la importància dels arxius privats per la recerca local a través dels tres estudis que s'han presentat a la jornada. D'altra banda ha estat un èxit poder mostrar la col·laboració a tres bandes entre l'Ajuntament, l'Arxiu i la Universitat", va explicar Oriol Vicente, arqueòleg i membre de l'Arxiu d'Història. De fet, aquesta jornada sorgeix gràcies al conveni que signaran aquestes tres institucions per estudiar el fons documental de l'arxiu de Fontcuberta, que es refereix a les possessions d'aquesta família a Castellar del Vallès i altres poblacions de l'entorn, i també al fons de Sentmenat. "Castellar encara té molt potencial històric per descobrir. Tenir a l'abast dels estudiosos el fons documental de Fontcuberta aportarà molt a la història local", va assegurar Albert Antonell, president de l'Arxiu d'Història de Castellar. "El conveni té per objectiu promoure estudis i recerques històriques, apropar els historiadors als papers vells que de vegades algú pensa que no serveixen per res. Els arxius, per modestos que siguin, són importants", va puntualitzar Antonell.
TESTIMONIS DE LA HISTÒRIA|| El doctor Daniel Piñol, del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB, va ser l'encarregat d'inaugurar la I Jornada d'Història amb una conferència sobre els límits, oportunitats i perspectives dels arxius privats i d'història local. Piñol va destacar que fins els anys 80 la història local no va tenir "un lloc preeminent en el món acadèmic". "En els anys del franquisme la història local malentesa es va centrar en l'àmbit folklòric", va reconèixer Piñol, que va reivindicar la diversitat de "subjectes, de protagonistes i de perspectives que poden aportar els pocs arxius que s'han conservat i que gràcies a la digitalització cada cop són més accessibles. Arxiu privat no vol dir secret".
Quant a la segona ponència que va estar dirigida per l'historiador castellarenc Esteve Canyameres, es va centrar en la destrucció de fons documentals. Castellar del Vallès, n'és un exemple: l'arxiu parroquial es va destruir durant la Guerra Civil. "Malgrat que a Catalunya s'han cremat molts arxius, conservem molta documentació. El seny ens ha fet escriure i la rauxa destruir", va assegurar l'historiador, que també va apuntar que tradicionalment "les dones han estat les encarregades de conservar i de transmetre" aquesta documentació.
La recta final de la trobada històrica es va centrar en l'època medieval, en el personatge de Blanca de Centelles. La professora d'Història Medieval de la UB, Mireia Comas, ha pogut reconstruir la biografia d'aquesta noble catalana gràcies als fons de Fontcuberta, Perramon i Sentmenat, i de l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà. Entre d'altres possessions, Blanca de Centelles va acumular el castell de Vallparadís a Terrassa, i el castell de Clasquerí, a Castellar. Fins ara es desconeixien totes les connexions d'aquesta noble catalana amb Castellar del Vallès. L'accés al fons documental de l'arxiu de Fontcuberta permetrà investigar-ho. En aquest sentit , Roger Rocavert, arxiver de l'Arxiu d'Història, va anunciar en la cloenda de la I Jornada d'Història Local que gràcies a aquest fons es podrà "conèixer el passat medieval de Castellar, la configuració de l'espai rural, la toponomia o la situació dels masos".
