Aproximació a les plantes del Puig de la Creu

A la primavera de l’any 2022, tot passejant per la muntanya del Puig de la Creu, vaig trobar l’herba de la carabasseta. La flor d’aquesta planta és inflada a la base, segueix un tub i acaba amb una llengüeta acolorida. Em va cridar tant l’atenció que em vaig proposar de fer un petit estudi de quines plantes hi ha al Puig de la Creu. Primer vaig buscar al Banc de Dades de Biodiversitat quines espècies vegetals s’havien determinat fins llavors al Puig de la Creu. Durant la primer meitat de l’any 2023 vaig fer prospeccions a la zona. Primer amb preocupació perquè no havia plogut, però a partir de la primavera, amb algunes pluges que van caure va esclatar la floració. 

Per fer aquest estudi sempre he seguit els camins marcats: la pista dels bombers, el senderó que puja des de l’era d’en Petasques, i des del Puig de la Creu cap al nord, he fet determinacions al camí que passa per les Fonts Altes i també de la font dels Cassots i del torrent de Canyelles.

Al Puig de la Creu trobem dos grans tipus de roques. Unes grisenques (calcàries i dolomies) i altres vermelloses (gresos i argiles). A la zona més baixa de la muntanya hi ha materials al·luvials molt barrejats. Aquesta diversitat de materials influencia les espècies que hi viuen, ja que algunes espècies s’adapten únicament a determinats tipus de sòl. D’altra banda hi ha una clara diferència entre les condicions climàtiques de la part del davant, a tocar de Castellar i molt assolellada, i la banda de les Fonts Altes i torrent de Canyelles, on hi ha força humitat.

Ja sabeu que la muntanya del Puig de la Creu està coberta per una catifa de pi blanc (Pinus halepensis). Encara que, la vegetació potencial, la que hi hauria d’haver sense influència humana, hauria de ser l’alzinar, dominat per l’alzina (Quercus ilex) i en llocs de carena amb roca calcària, la garriga, dominada pel garric (Quercus coccifera). 

El Banc de Dades de Biodiversitat (http://biodiver.bio.ub.es) recull de forma informatitzada totes les citacions disponibles de les espècies del territori català. D’aquesta manera es pot conèixer l’estat de presència de les espècies. A diferència de les citacions de fa uns anys, actualment la localització de cada tàxon es pot donar amb una precisió d’un metre. En el Banc, a l’UTM DG20 a principis de l’any 2023 hi estaven citats 641 tàxons. Actualment (2024) n’hi ha 718, és a dir 77 tàxons més. En concret, la contribució de cites del Puig de la Creu 2023 ha estat de 214 tàxons, dels quals 46 són noves citacions, és a dir no s’havia descrit mai la seva presència en aquest indret. 

De les 214 citacions del 2023, els ordres més freqüents són les lleguminoses amb més de trenta tàxons seguit de les labiades, les compostes i les gramínies. Per a determinar els tàxons s’ha fet servir la Flora Manual dels Països Catalans, d’Oriol de Bolòs i altres. Per ordenar les citacions hem usat la web Inaturalist (https://www.inaturalist.org), on es poden veure les fotografies de cada observació. Aquesta mateixa web també ajuda a determinar els tàxons, tant automàticament a partir de la fotografia com pel seguiment d’altres naturalistes que verifiquen o no la determinació que es proposa.

Algunes de plantes interessants trobades, són el corner (Amelanchier ovalis), la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), l’herba de la bajoqueta (Argyrolobium zanonii), l’herba de la carabasseta (Aristolochia pistolochia), la clora (Blackstonia perfoliata), l’orella de llebre (Bupleurum rigidum), l’herba de santa Margarida (Centaurium erythraea), la linària origanifòlia (Chaenorhinum origanifolium), el te de roca (Chiliadenus glutinosus), el marcet (Dipcadi serotinum), l’argelagó (Genista hispanica), la calabruixa grossa (Muscari comosum), la clavellina prolífera (Petrorhagia prolifera), la polígala rupestris (Polygala rupestres) i la pebrotera borda (Vincetoxicum nigrum). 

De les plantes trobades, 15 són al·lòctones, és a dir considerades com a no pròpies del territori, com el Senecio pterophorus que apareix a molts punts.
Volia donar a conèixer aquest treball amb la voluntat de conscienciar a tots plegats que a la muntanya del Puig de la Creu hi tenim un tresor botànic que cal preservar. Estar tan  a prop de la població vol dir que l’hauríem de protegir i mimar amb contundència. Malauradament cada dia que passa veig actuacions en el paisatge que malmeten el sòl i la vegetació. Degut a això, en algunes localitzacions ja han desaparegut algunes de les plantes citades en aquest treball. 

Per últim, destacar que la biodiversitat és la varietat genètica, d’espècies i d’ecosistemes  que viuen a la terra. Les relacions entre les espècies creen xarxes. Si falta alguna espècie es trenca la xarxa i els ecosistemes s’empobreixen. La natura en equilibri ens neteja l’aire, el sòl i l’aigua. La natura ens protegeix i suporta la vida.