L’Apocalipsi a la petita pantalla

És un estiu diferent, fortament marcat per la pandèmia, sense grans viatges però sí excursions i escapades de proximitat. Arriben – o per alguns ja són -  dies de platja, de redescobrir el riu, de terrassa i vermut, però també de llibres i sèries. Els cinemes encara no han pogut fer el pas a la nova normalitat, i és per això que les plataformes de contingut streaming seran per a molts un bon paraigua per aixoplugar-se i matar el cuquet d’unes vacances a mig gas i sense estridències.

Una de les sèries que en poques jornades ha aconseguit fer-se un forat entre el públic i esdevenir una de les produccions més recomanades a les xarxes socials, és El Colapso (L’Effondrement). La sèrie, de 8 capítols, d’una durada de 20 minuts aproximadament cadascun, gravats en pla seqüència, es troba a la plataforma Filmin. Aquesta producció francesa ens planteja què passaria si el món, de cop i volta, es col·lapsés. No arriben els subministraments de productes de primera necessitat als supermercats, les benzineres no tenen combustible, no funcionen les telecomunicacions, només es pot pagar en efectiu, però les classes benestants encara tenen accés als recursos per sobreviure. La situació que es planteja, tenint en compte el context de pandèmia mundial, ens proposa un futur postapocalíptic que, en alguns moments, ens produirà un calfred i ens farà que ens preguntem què faríem si ens trobéssim en una situació semblant.

D’altra banda, si ens ve de gust una sèrie més lleugera, per riure i somriure, i desconnectar, a Amazon Prime Video es troba Good Omens. Es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima de Terry Pratchett, que compta amb Michael Sheen i David Tennant com a protagonistes. A una setmana de la Fi del Món, un àngel sibarita i un dimoni, antiga llegenda del rock, han de col·laborar per trobar l’Adam, un adolescent que viu en un petit poble d’Anglaterra sense tenir consciència què és l’Anticrist i que sense voler, quan adopti un gos petaner, donarà el tret de sortida de l’Apocalipsi. Humor absurd i humor intel·ligent es donen la mà en una sèrie que, si li concedeixes una oportunitat, t’atraparà en el multivers que ha teixit Pratchett a través de la seva col·lecció de novel·les postapocalíptiques.

^{Dark és un dels últims èxits de ciència-ficció de la plataforma Netflix}

Si bé Good Omens ens convidarà a desconnectar, per veure Dark és important estar concentrat i atent per no perdre el fil i seguir, capítol a capítol, el viatge de Jonas, un Odisseu d’impermeable groc que descobrirà els secrets, no només de la seva família sinó de tota la vila de Windem. És una producció alemanya, disponible a Netflix, que acaba d’estrenar la seva tercera temporada. La seva estrena, el Nadal de 2017, la va catapultar en un tres i no res, com una de les primeres produccions europees de Netflix més vistes de la plataforma. Tres anys després, la temporada final també ha generat molta expectació, amb crítiques força positives per al desenllaç de la trama. És el punt  final d’una història laberíntica i plena de cops amagats, marcada per viatges en el temps, paradoxes temporals, organitzacions secretes, un imminent apocalipsi i amors prohibits que travessen fins i tot les dimensions.

Finalment, del catàleg d'HBO destaca la sèrie The Handmaid’s tale, una distopia basada en les novel·les de Margarett Atwood. En aquest cas, el col·lapse es produeix als EUA. Després d’un cop d’estat protagonitzat per una organització ultracatòlica radical, misògina i ecologista, els EUA són rebatejats pels colpistes com a Gilead, un país en què les dones deixen de tenir drets. No poden viure amb independència dels homes, ni treballar, ni escoltar música, ni disposar de diners, ni tan sols poden llegir. No poden decidir sobre el seu cos, ni triar parella, ni fer res que no estigui autoritzat o bé pel seu pare o pel seu marit. La societat es divideix entre homes i dones, amb rols delimitats per una reinterpretació de la Bíblia, i s'organitza a través diverses categories i àmbits de poder. Per començar, a la cúspide de la piràmide es troben els comandants, que van lluitar per defensar el nou règim i per tant gaudeixen de totes les comoditats. Tot seguit, els ulls, que són els militars i espies que protegeixen els comandants i vetllen perquè tothom s’ajusti a les normes de la nova dictadura. A la base de l'estructura trobem els opositors al règim, i els que no van poder fugir i han esdevingut mà d'obra barata i forçada, que sobreviuen amb les engrunes d'un sistema corrupte.

En el cas de les dones, la situació és molt més dramàtica. En el món que dibuixa Atwood, la majoria de dones han deixat de ser fèrtils, i les que poden tenir fills, són condemnades a ser criades dels comandants, que les violen de manera sistemàtica per tal d'aconseguir deixar-les embarassades i quedar-se amb el nadó. Les dones que no són fèrtils o bé es casen amb comandants si provenen de la classe benestant que va donar suport a la rebel·lió, o bé passen a ser marthes, les criades que s'encarreguen de les tasques de la llar. És un punt de partida fosc per a una sèrie que, temporada a temporada, ens dibuixa un somriure amb cada petita victòria de la protagonista, la June (Elisabeth Moss), una exeditora i ara criada que lidera amb determinació i amb ironia, un moviment de sororitat que s'obre camí a poc a poc però amb pas ferm. Val a dir que, a causa de la pandèmia, l'estrena de la quarta temporada s'ha ajornat fins al 2021. De moment, HBO disposa de les tres primeres temporades d'aquesta producció que ha rebut diversos Emmy i Globus d'Or.