La 42a edició de la cita, després d'un any sense celebrar-se, va ser per a les entitats culturals un pas cap a la normalitat
Va ser diferent, però Castellar ha recuperat l’Aplec de Castellar Vell. Després d’un any sense poder-se celebrar a causa de la pandèmia, una de les festes populars més icòniques i esperades de la vila va tornar. Va ser aquest dissabte a la tarda, amb aforament limitat, menys activitats que de costum i sense el tradicional concurs d’arrossos. Però, simbòlicament, la 42a edició potser va tenir més importància que en anys anteriors: per a les entitats culturals participants que van coincidir després de mesos, i van poder actuar, va representar la represa del seu pols, una alenada anímica; per als fidels a la cita, que mai no hi fallen, va suposar una passa més, de gegant, cap al que era abans la vida. Ser més a prop de recuperar les tradicions irrenunciables.
“Només veure aquesta alegria, la gent que ve rient, la canalla que juga, el temps que ha acompanyat, el ball de plaça que feia molt temps que no veia... ens hem tret el baf de la temporada que portem. Ha valgut la pena”, expressava Maria Dolors Cos, que va acostar-se a l’Aplec d’excursió aquest dissabte a la tarda. No només no hi falla mai, sinó que va ser una de les impulsores de recuperar Castellar Vell l’any 1978, netejant tot l’espai i celebrant-hi una trobada que va inaugurar l’aleshores president Jordi Pujol, amb missa del mossèn Rafanell. Aquest dissabte anava acompanyada d’una colla, entre la qual hi havia Joan Avellaneda: “Tota la vida que he celebrat l’Aplec, sempre havíem vingut. Excepte l’any passat, és clar. I aquest he pensat que hi passaríem a veure la projecció”.
Unes 90 persones van gaudir del 'mapping' a l'interior de l'ermita - Q. Pascual
Es referia a la projecció que es va dur a terme a l’interior de l’ermita. El mapping Dels orígens de l’Aplec, elaborat per Lluís Campmajó i amb guió de l’historiador Llorenç Genescà. Quan la tarda va començar a caure, i la llum del dia es va esmorteir, van començar les sessions, d’una durada de 15 minuts a dins del recinte. En grups de màxim 30 persones, hi van anar entrant per conèixer la història de la trobada popular, celebrada tradicionalment el tercer diumenge de maig –aquest any, es va fer en dissabte per evitar excés d’afluència i poder allargar el dia per projectar el mapping. En total, hi van passar 90 persones, que van poder entendre la importància de la cita per la cultura popular i la tradició, des que es va establir el 1979 o des que el 1981 s’hi va incorporar el concurs arrossaire.
Més a prop de la normalitat
Abans del mapping, però, van ser protagonistes diferents entitats castellarenques. L’Escola nocturna va oferir un taller amb flors boscanes, una tradició que es manté des dels inicis de la cita, ara fa més de 40 anys. Els Gegants de l’esbart Teatral de Castellar van representar la tradicional plantada i van oferir un taller de dibuix. El Ball de Bastons i Ball de Gitanes també hi van participar, amb les seves actuacions. I com és habitual, i imprescindible per arrodonir la cita, Colònies i Esplai Xiribec van organitzar els jocs de cucanya. A les activitats, hi van participar un total de 130 persones.
Per aquestes agrupacions, la cita va ser un punt d’inflexió en l’activitat, que està previst que evolucioni favorablement segons les previsions epidemiològiques. Així ho explicava Antonio Castillo, president bastoner: “Igual que les altres entitats, que a causa de la pandèmia hem estat inactius, poder fer un Aplec de Castellar Vell diferent, com aquets any, és simbòlicament una obertura a poder reprendre les activitats”, reflexionava. Entre els integrants de l’entitat que van ser a la trobada, van representar cinc balls. “Poder fer això representa ser més a prop de la normalitat, seguint el protocol, amb mascareta, amb desinfectant... Però som aquí per col·laborar amb el poble i fer país”, afegia Castillo.
“Ha sigut diferent i ha sigut bonic, perquè totes les entitats que formàvem part del Consell, hem pogut pujar i fer una representació”, recalcava Gemma Cabau, de l’Escola Nocturna. “La canalla s’ha animat i ha vingut molt contenta”, celebrava, en el mateix sentit que la resta d’entats.
La regidora de cultura, Joana Borrego, també considerava que les circumstàncies en cap cas van aigualir l’ambient festiu i alegre que es viu cada any a la trobada. Tot i que reconeixia que ha estat menys multitudinari que sempre, en destacava la prudència que s’ha mantingut respecte els protocols de la Covid i l’empenta anímica que ha suposat per als castellarencs: “Sempre ho hem dit, la gent té ganes de participar i que es tornin a obrir tots els actes culturals. I, per tant, s’han pres l’Aplec amb moltes ganes”.
