Anna Vilà: "Tothom que es pugui vacunar, ha de fer-ho. I si els nens poden, també"

· Quina era la teva especialitat?
Vaig estudiar infermeria i després medicina a la Universitat Autònoma, amb l’especialitat de medicina interna a l’Hospital de Sant Pau. El 1996 també vaig fer geriatria perquè em vaig adonar que la població s’estava envellint. He treballat sempre d’internista i de geriatra, a l’Hospital Sant Pau i l’Hospital de Barcelona.   

· Quin ha estat el millor moment de la teva carrera?
Els últims deu anys, tret de la pandèmia, que per a mi va ser molt dura. En aquests últims anys vaig poder tirar endavant un projecte en què havia treballat moltíssim i m’interessava molt. Finalment va arrencar i vaig poder tirar-lo endavant el 2011. Ha estat el projecte de la meva vida. És com el meu fill.

· En què consisteix?
És el PAPPA, el Programa d’Atenció a Pacients Pluripatològics. És un programa circular, que porta l’hospital a casa. S’adreça a persones amb malalties cròniques i gent gran. Són persones que venen habitualment a l’hospital, a qui s’ingressa molt sovint. Abans de posar-lo en marxa vaig analitzar tots els programes mèdics quant a aquest àmbit de Catalunya, però també d’arreu del món. Amb aquest programa, quan necessitem hospitalització la fem al domicili, i a més el seguiment sempre es fa per part del mateix equip de metges i d’infermeres. Tot el que és necessari, els tractaments, es fan a casa, fins i tot quan arriba el final de la seva vida a casa, que es fa amb mesures de confort. Si en algun moment ha d’ingressar a l’hospital, el mateix equip en tindrà cura. Intentem que s’estigui poques hores o pocs dies a l’hospital. La gent gran, amb malalties cròniques, quan ingressen perden funcionalitat, poden patir infeccions i molts altres problemes. Sempre és millor que no ingressin. D’aquesta manera vam veure en un estudi que la supervivència d’aquests pacients era molt més alta respecte d’un grup control que vam fer.  També millora la seva qualitat de vida. Les famílies estan molt contentes de tenir un punt de referència, un telèfon a què trucar. A més, intentem ser proactius i comunicar-nos per fer un seguiment. 

· I el pitjor moment de la teva carrera ha estat la pandèmia?
Teníem 400 pacients d’atenció domiciliària, però durant la pandèmia ens vam emportar molts pacients que estaven ingressats i no eren del PAPPA per continuar els tractaments al domicili i evitar que s’infectessin. Els pacients d’urgències que els donaven l’alta però necessitaven atencions com oxigen, també els seguíem al domicili. També fèiem seguiment telefònic d’altres pacients. La pandèmia va ser molt dura.  Estic contenta perquè dels nostres malalts pluripatològics se’n van infectar poquíssims. 

· T’has recuperat d’aquest esgotament i esforç emocional?
No ho vaig viure com un problema, sempre vaig pensar que ens havíem d’arromangar. A alguns companys sí que els va afectar moltíssim, i era normal. El primer metge que va morir de Covid-19 a Barcelona va ser un metge del meu programa, amb 63 anys. Va ser molt dramàtic, era una persona molt propera, però pensava que havíem de tirar endavant com fos.

· Tot i això, hi ha persones que encara dubten a vacunar-se.
Vivim un repunt de contagis. Hi ha gent vacunada que s’infecta, però habitualment no ingressen. El problema és la gent que no s’ha vacunat. Tothom qui es pugui vacunar, ha de fer-ho. I si els nens es poden vacunar, també. Serà com la grip, i ens haurem de tornar a vacunar i aprendre a conviure-hi.

· Quan vas penjar la bata?
L’octubre de l’any passat, però em van trucar el gener passat per donar un cop de mà durant la tercera onada, que va ser molt dura.

· I ara, t’has bolcat en L’Aula.
Passar de 100 a 0 em va costar, i va ser una mica xocant. Volia fer alguna cosa de voluntariat, vaig plantejar-me fer un màster de micologia. Em van preguntar si volia entrar a L’Aula i em va semblar molt interessant, amb gent molt diferent del meu àmbit, allunyada del món mèdic. Això em sembla un valor afegit perquè aprens molt, escoltes altres opinions i socialitzes. Soc a la comissió pedagògica, a la junta. L’Aula m’omple molt. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Resilient

Un defecte que no pots dominar?
Impacient

Un descobriment científic?
Les vacunes

Quin plat t’agrada més?
El marisc

Un grup?
Els Beatles

Una sèrie?
‘Borgen’

Un llibre?
‘El Petit Príncep’

Una ciutat?
Colmar

Un viatge per fer?
Nova Zelanda

Un racó de Castellar?
Els Tres Pins

Un desig?
Que es gaudeixi de la cultura de la pau