anna gomez_1440x961
Anna Gómez (Elefantana) durant el seu monòleg a la sala de petit format de l'Ateneu Quim Pascual
11/04/2024 Actualitat
Anna Gómez: "Aprens a conviure amb la malaltia”

Avui, 11 d'abril, és el Dia Mundial del Parkinson. Parlem amb una afectada per aquesta malaltia, que va ser diagnosticada amb 41 anys

Cristina Domene

· Què és el Parkinson?
És una malaltia neurodegenerativa, crònica i que afecta sobretot la mobilitat, però també té una afectació emocional i cognitiva. És la segona malaltia neurològica més estesa després de l’Alzheimer. La creença és que afecta sobretot la gent gran, però un 15% dels pacients es diagnostiquen abans dels 50 anys.

 

· Que és el teu cas.
Sí, me’l van diagnosticar fa ara 11 anys, quan tenia 41 i feia dos anys que tenia símptomes. El signe més evident que vaig tenir va ser que després de néixer el meu fill vaig començar a arrossegar la cama dreta. Però van trigar molt a dir-me el que tenia perquè el meu Parkinson és de rigidesa, no de tremolar, i a més soc una dona jove. Finalment, em van fer una DaTSCAN, una prova que fan al cervell i van detectar que faltava dopamina. El meu cas, a més, és genètic.  

 

· Quant ajuda la medicació?
Els símptomes gairebé sempre els tens. Però amb la medicació, fent esport o amb altres teràpies pots mitigar-los. Jo sense la medicació caminaria com un robot, de vegades em quedo clavada. I això són els símptomes motors, però també vaig tenir depressió i un brot psicòtic per la medicació, perquè és molt forta.

 

· Com és conviure-hi?
És acostumar-se i acostumar-se a anar molt lent. Aprens a conviure amb la malaltia. No vol dir que siguis una persona infeliç. I tampoc poso el Parkinson al centre de la meva vida. Si estàs massa pendent de la malaltia, et controla a tu. 

 

· L’11 d’abril es commemora el Dia Mundial del Parkinson. 
La jornada pretén visibilitzar la malaltia i que la gent no s’avergonyeixi. Hi ha una dada molt curiosa, hi ha molt pocs famosos a Espanya que reconeguin que tenen Parkinson i estadísticament, han de ser-hi. Sobretot dones, que no n’hi ha cap. Necessitem més referents. Som esperançadors, cada vegada hi ha més estudis, però també cada vegada hi haurà més Parkinson i la gent serà més jove. També és una manera de conscienciar perquè es trobi una cura. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris