"Amb la música ho pots transmetre tot"

· Com és que éreu tan ràpides?
Laia Fàbrega: Perquè ja hi estem molt acostumades, perquè a part de la coral, hem anat fent coses (stage d'Espaiart, doblar melodies d'anuncis...), ja tenim pràctica i ho podem agafar fàcilment.

· I el doblatge, com va anar? Us vau preparar els temes?
Laia: Tampoc sabíem els temes ni les lletres. No ens vam preparar res.
Júlia Ribes: Al principi estàs nerviosa, perquè no saps com anirà tot... és molt raro. És una experiència molt xula. Al final ja "pilles" el truc: estar molt atenta, i mentre ells fan el que sigui, s'ho repassen, o passen el trailer altre cop, anar-t'ho repassant i cantant per dins.

· Quant va durar el doblatge?
JR: Dos dies gravant la pel·li durant set hores. És cansat, però vas parant, i et vas relaxant entre cançó i cançó... vas descansant, però al final acabes cansada, perquè estàs dreta tota l'estona, i repetint molts molts cops.

· A part de la dificultat de cantar i doblatge...també teníeu l'afegit d'entrar a un estudi de doblatge..
LF: Sí, és molt estrany, perquè clar, et vas trobant amb tanta gent, i saps que són importants, perquè són productors, i gent que en sap, llavors penses: "A veure si podré arribar al que ells volen que faci", però quan ja portes una estona et vas relaxant.

· Com valoreu l'experiència?
JR: Boníssima. Em va encantar. Al principi jo no era molt conscient del que estava passant. Quan vaig estar allà em va encantar moltíssim, estar amb elles, estar gravant.
JB: Jo vaig quedar encantada de l'experiència, no m'hauria imaginat mai, d'arribar a doblar una pel·lícula com Annie, i el dia següent tenia ressaca emocional. Llavors l'únic que vols fer és anar cada dia a gravar. A veure si es repeteix. Va ser molt guai. Com un somni fet realitat.
LF: A mi també em va encantar. Quan era petita veia una versió de la pel·lícula, la meva preferida, i veia les nenes cantant, i deia "m'encantaria fer això algun dia", i quan m'ho van dir, va ser: "Se m'ha acomplert el somni!", però, per altra banda, aquells dos dies arribaves molt tard a casa, i havies d'estudiar i fer els deures molt tard, però va valer la pena.

· Se us ha acomplert un somni a la vostra edat...
JB: Ara què és el següent? Perquè ara tot et sembla poc. Després d'haver estat en un estudi de gravació professional, és estrany. Les tres sempre ens hem posat metes, sempre ens intentem superar a nosaltres mateixes. He gravat una pel·lícula, però vull esforçar-me i treballar perquè en un temps no molt llunyà pugui fer una altra cosa com aquesta, o alguna cosa més impressionant. Ens ha ajudat a treballar més, a saber que tot es pot complir.

· No cantaveu les cançons de principi a fi, oi?
LF: No. T'ensenyaven una veu i te l'havies d'aprendre, i després te n'ensenyaven una altra...
JR: Havia de sortir perfecte, no podia quedar res malament. Al principi era molt esgotador.
JB: El primer dia vam trigar molt més a a agafar-li el truc i gravar totes les escenes. En canvi, el segon dia vam anar molt més ràpid.

· Per què us agrada tant la música i cantar?
JR: Amb la música ho pots transmetre tot. Cada cançó transmet una cosa, i sempre hi ha una cançó que t'ajuda a sentir-te millor. Això m'encanta, poder ajudar tu a l'altra gent.
JB: Tots aquests sentiments que realment una persona pot transmetre a partir d'unes lletres o una música que ha escrit, que molta gent ho pugui rebre és impressionant. Com és possible que puguis transmetre uns sentiments que no es transmeten ni parlant, ni amb imatges, ni amb res... Doncs la música ho té.

5 respostes
Un tret principal del vostre caràcter?

Júlia Barragan: La impaciència
Laia Fàbrega: La timidesa
Júlia Ribes: L'alegria

Un defecte que no podeu dominar?
JB: La impuntualitat
LF: La timidesa
JR: Sóc dormilega

Un grup de música?
JB: Maroon 5
LF: No puc triar
JR: Sweet California

Un musical?
JB: Wicked
LF: Sister Act
JR: Maricel

Una pel·lícula?
JB: Annie
LF: Annie
JR: LOL