Des de l’estiu passat, comanda el programa de música electrònica de Ràdio Castellar ‘Together to infinity’ (div. 21 h a 23 h). Amb només 17 anys, trepitja fort i demana pas. El desembre que ve punxarà al festival ‘Back in Black’
· Et vas estrenar per la porta gran punxant al Café del Mar.
Sí, el 2016. Eivissa és un dels temples de la música electrònica. Després de punxar al Café del Mar, tot va començar a agafar molta volada. Arran d’això, vaig fer una gira que m’ha portat a treballar a Colòmbia, Itàlia i Tenerife, entre altres llocs. La meva família és italiana i tinc un gran vincle amb aquest país.
· Com va sorgir aquesta oportunitat de punxar-hi?
Quan tenia 15 anys, el meu pare em va prometre una sorpresa si les notes que portava a casa eren bones. I així va ser! Quan vaig arribar a casa m’esperava amb un bitllet d’avió per anar a Eivissa i conèixer alguns dels llocs més emblemàtics de música electrònica. Després hi vam tornar diverses vegades, i vam fer alguns contactes. Sempre he comptat amb l’ajuda del meu pare perquè a ell també li agrada la música, també és la seva passió.
· Quan vas començar a notar el cuquet de la música?
De ben petit, quan vivíem a Tenerife. Amb quatre anys, em van trobar al menjador amb un reguitzell de cassoles i olles que havia posat simulant que era una bateria. A partir d’aquí, em van apuntar a música. Quan vaig arribar amb cinc anys a Castellar, de seguida em van matricular a l’EMM Torre Balada per estudiar solfeig i bateria i, més endavant, piano. Els meus pares sempre han confiat en mi i m’han donat tot el seu suport.
· Compons temes propis per a les sessions?
Sí, soc compositor i també productor. A les sessions programo algunes de les meves composicions i produccions. Sense haver estudiat música, sense aquesta base, no seria capaç de fer-ho. Amb tot, per a mi la música clàssica era massa mecànica i em vaig tirar de cap per formar-me de manera autodidacta en informàtica musical, uns coneixements que he anat ampliant posteriorment. Tanmateix, em considero, per sobre de tot, un músic. En un futur, m’agradaria estudiar enginyeria de so i producció musical.
· Encara hi ha molts estereotips per trencar al voltant de la figura del discjòquei?
Sí, però és que alguns són certs. El món de la nit és molt complicat. Quan un DJ puja a dalt de l’escenari i no es comporta de manera professional, ens perjudica a tots. Si punxes, si ets en una sessió, t’ho has de prendre com una feina i ser professional. Has de portar-ho tot preparat, estar al 100% i, per exemple, no consumir substàncies estupefaents. L’ofici ha canviat força en l’última dècada. Ara els DJs no només punxem a clubs, sinó que s’han creat molts festivals arreu del món que arrosseguen molta gent. Són escenaris amb una gran potència de so i jocs de llum. Es busca que sigui un gran espectacle!
· L’ofici del DJ sembla solitari.
No, perquè som un equip, i sense ells no podria dedicar-m’hi com m’hi dedico. Des de qui s’encarrega de fer els vídeos i les fotografies, qui dissenya la pàgina web, els meus mànagers... És una feina d’equip i aquesta és una qüestió que cal tenir sempre present.
· Alessandro, t’espera un desembre força mogut, oi?
Sí, el mes de desembre viatjaré a Haití i seré el teloner del reconegut DJ Major Lazer al Festival Back in Black. Ha estat un procés llarg, has de passar per molts filtres per demostrar que estàs capacitat per a un esdeveniment com aquest. Des dels filtres de l’organització fins els filtres del mateix equip de Major Lazer i Diplo, que volen assegurar-se la jugada. Després, marxarem a Miami a punxar a diverses discoteques de renom internacional. Encara s’han de concretar algunes coses més. La qüestió és anar fent contactes. Has d’invertir-hi molt de temps i esforç, però paga la pena.
· Si poguessis fer la carta als reis, amb qui t’agradaria punxar?
Amb Martin Garrix. És un DJ molt jove, de 22 anys, però que ha aconseguit el que m’agradaria aconseguir a mi. Durant els darrers tres anys ha estat el DJ número 1. No somio amb ser el número 1, però sí que vull treballar-hi al costat per aprendre-ho tot.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
M’esforço pels meus objectius
Un defecte que no pots dominar?
Soc molt nerviós
Una persona que admires?
El meu germà Christian
Un discjòquei de referència?
Armin Van Buuren
Quin plat t’agrada més?
La pasta a la puttanesca
Un color
Blau
Un animal?
El gos
Un compositor?
Hans Zimmer
Una ciutat?
Nova York
Una viatge pendent?
M’agradaria conèixer Àfrica
Castellar és...
La meva llar