Agustí Salavert: "Tinc un picaporta que va rebre impactes de bala a la Revolució Russa"

· Quan vas començar a col·leccionar trucadors?
Quan tenia 15 anys i els veïns del costat de casa dels pares es van mudar. La senyora Antonieta, amb qui mantenia una bona relació d’amistat, em va regalar el picaporta de casa seva. Va ser la primera peça de la col·lecció.

· Com era aquesta primera peça?
L’anomeno La Cullera. És un picaporta de ferro colat, fabricat a motlle a la ferreria dels germans Kenrick. És un picaporta gravat, tant per davant com per darrere, amb formes geomètriques. És d’alta qualitat, com són els picaportes dissenyats en aquesta companyia de Gran Bretanya. És un exemplar del model 424, fos l’any 1886.

· Quants trucadors tens?
A hores d’ara, la col·lecció està formada per 439 picaportes diferents, 360 dels quals són anteriors a l’any 1945. Els divideixo en tres categories. De tercera divisió són els de llautó, i en tinc 150 unitats, i dels de segona divisió, els de ferro colat, 93. Els que considero de primera divisió són els que estan fets a mà a la forja, i en tinc més d’un centenar.

· Quin és el més valuós?
Els de ferro forjat són sempre especials perquè són peces úniques per haver-se fet en una forja. De la col·lecció en destacaria tres. D’una banda, un drac modernista que pesa 12,6 quilos. De l’altra, una baula, és a dir, un picaporta en forma d’anella del gòtic català, dels segles XIV-XV, amb el sofridor, que és la part que rep el cop, en forma d’enclusa. Finalment, un picaporta que acaba en forma de cap d’una cabreta, i és d’origen armeni. Aquest últim té la curiositat d’haver rebut l’impacte de dues bales durant la Revolució Russa, el 1917. Una de les bales va quedar incrustada a la porta i també la guardo.

· De quins materials estan fets?
De ferro fos i fets en motlle, una tècnica que permet fer-ne molts d’iguals; de llautó, que generalment són aliatges de zinc amb coure; i els de ferro, fets a la forja i treballats a mà a partir d’una simple barra de ferro. També n’hi ha de fusta, dels quals en tinc tres.

· Per què tenen més valor els de ferro forjat?
Per haver-los fet a mà a la forja, a cops de mall en una enclusa i el ferro roent. Per això són sempre peces úniques, mai n’hi ha dues d’iguals. Si el forjador és un bon artesà, d’aquella barra de ferro en sortirà un drac, o un lleó o una flor. Són veritables obres d’art.

· T’has plantejat fer un museu o donar-los perquè s’exposin?
M’agradaria poder mantenir la col·lecció sencera i no desmantellar-la a peces. S’ha fet molt gran i em sap greu que no sigui pública. Cal trobar una sortida digna a aquest conjunt de ferros tan específics, i per això estic obert a escoltar tota mena de propostes raonables.

· Coneixes altres col·leccions de picaportes?
Sí, però es mostren en altres col·leccions de ferros, en cap cas són exclusives de picaportes antics.
Les col·leccions més importants que he visitat són el Museu del Cau Ferrat a Sitges, i el Museu de l’església de Saint Laurent a Rouen, a França.  El pintor i artista polifacètic Santiago Rusiñol va col·leccionar peces de ferro forjat, que estan exposades al Museu del Cau Ferrat a Sitges, i entre les quals destaquen prop de 80 picaportes de gran qualitat. El també l’artista i fotògraf francès J. L. Henri Le Secq té un Museu a Rouen dedicat a la seva gran col·lecció de ferro forjat que omple l’antiga església de Saint Laurent, amb centenars de peces com baranes, reixes d’església, portes, estris del camp, utensilis de cirurgia i molts d’altres elements, com per exemple 70 picaportes de forja de magnífics.

· On aconsegueixes els trucadors?
Abans quasi ningú els donava valor i en vaig aconseguir molts de regalats, bàsicament d’habitacles que s’enderrocaven. En els últims anys he visitat molts antiquaris, desguassos, ferreries, mercats de trastos vells i de brocanters. Actualment, a través de la xarxa hi ha moltes possibilitats, des de subhastes fins a intercanvis de tota mena d’objectes. Sempre he estat conscient que el picaporta era una peça condemnada a desaparèixer, i que per tant calia guardar-la i conservar-la, perquè estava al final de la seva vida útil. Els primers daten del segle XI, i han estat útils més de nou-cents anys.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La constància

 
Un defecte que no pots dominar?
Menjar xocolata

Una persona que admires?
Marta Larrosa

Un invent?
El bolígraf, per útil, eficaç i simple

Quin plat t’agrada més?
La samfaina amb mandonguilles 

Una pel·lícula?
‘Els ponts de Madison’, de C.Eastwood

Un grup de música?
Els Catarres

Un llibre?
La saga ‘Fills de la terra’,  de J.M.  Auel

Un viatge per fer?
Tornar a Islàndia

Un racó de Castellar?
Can Tolrà, on jugo a tennis taula

Un desig per 2021?
Treballar per reduir tensions socials