Adrià Rodríguez: "La gralla, malgrat estar fora del castell, té connexió amb els de dins"

· Estàs implicat en tantes entitats castellarenques que se’m fa difícil triar per quina començar. Quina va ser la primera?
El Club Atlètic Castellar perquè vaig entrar quan era benjamí, quan era a l’escola, i vaig estar-m’hi fins als vint anys fent d’atleta, fent llançaments i passant per totes les categories. I ara, segueixo com a jutge de la Federació Catalana. He passat del verd al vermell però hi continuo vinculat. El món de l’atletisme, l’ambient que hi ha, em recorda bastant al casteller perquè no són gens hooligans. Tu estàs competint per a tu, per millorar la teva marca. Hi ha una companyonia entre atletes que també trobes entre els castellers a plaça. 

· Ja que fas esment, una altra entitat de què formes part és la colla castellera dels Capgirats, que divendres passat va celebrar el 9è bateig. 
Estic gairebé des del principi i com a gralla. Jo toco diversos instruments, però mai havia tocat un de vent, sempre havia estat lligat als de corda, i tocar un instrument tradicional com la gralla em feia especial il·lusió. Vaig fer el tastet com a casteller abans de tenir la camisa i no em va fer el pes, però un cop s’havien batejat, sí que hi vaig entrar de debò i com a músic.

· Com es conforma el grup de música dels castellers?
La unitat mínima és una gralla i un timbaler, i si es pot doblar les veus de la gralla, es porten una primera veu i una segona. La formació tradicional seria això, tres persones. Nosaltres ara estem en un moment d’impàs, vam arribar a tenir 10 músics en actiu, que tampoc tocàvem tots a l’hora, però ara som poquíssims a plaça, dos i mig. La bona notícia és que hi ha gent que està entrant, amb formació, als Capgirats. 

· Quina funció té la gralla a plaça? 
La gralla sembla una ximpleria, que estiguem allà per fer festa i bonic, però serveix, la música en general, per donar indicacions. Hem de pensar com és un castell i com es forma. La persona que està fent la pinya té el cap cot i la gent que és a tronc està concentradíssima en mantenir les mides i una bona postura. No poden girar el cap contínuament per saber com va la cosa. Llavors la gralla, comunica, marca els moments del castell: quan comença, un intent que és vàlid, quan està a punt de coronar-se, quan arriba a dalt i quan comença a baixar. Sempre toquem la mateixa cançó, però té aquests moments diferenciats. És bonic veure que, malgrat que tu estàs fora, hi ha una connexió amb els de dins. 

· Has dit que toques diversos instruments, això et relaciona amb l’escola de música Torre Balada.
Sí, vaig entrar-hi de petit i encara no m’han fet fora. Vaig entrar fent solfeig, cant coral i violí, i avui dia, continuo fent classe amb Canòlich Prats, és l’instrument que no he deixat mai. I també estic en el grup de corda, l’orquestra de sèniors. I també em vaig animar a aprendre guitarra elèctrica. I això ha fet que m’engresqui a provar coses per la meva banda, com l’ukulele.  

· Pel que expliques, ets persona de grup, de pinya. També hi ha molta col·laboració al grup de pessebristes, del qual formes part. 
I tant, és una entitat de germanor. El que no sap un, ho sap l’altre. Hi soc des del 2009. Amb motiu de la biennal del pessebre català feien l’escola pessebrista. Tot el tema del maquetisme em cridava l’atenció i va ser la via per entrar-hi. Després, descobreixes que el pessebre no és només fer maquetes. Són construccions amb un significat. El que m’hi ha fet quedar ha estat la gent. Un equip de gent maquíssima, amb qui acabes passant molt d’estrès i moltes hores junts. El patiment compartit acaba unint molt. Vam estar uns anys sense que hi entrés gent nova, però des del 2018 estem impulsant de nou l’escola de pessebrisme i hi faig de monitor. 

· Per arrodonir el vincle amb Castellar, treballes a Naturalea. 
Soc geòleg i treballo, dins de Naturalea, a la branca que es dedica a fer redacció de projectes, una part que està creixent molt. Els vaig trobar fent recerca d’una altra qüestió i quan els vaig descobrir, va ser una sorpresa molt grata, tant pel que feien com per l’ambient de treball i, a més a més és de Castellar! Vaig dir, vull treballar aquí. L’àmbit d’actuació és proper, de l’entorn i aquesta relació de fer un plànol i d’aquí a un temps  poder caminar per les escales que estava dibuixant, m’agrada molt.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil
Un defecte que no pots dominar?
Setciències
Una persona que admires?
La gent que renuncia a viure tranquil·la  per ajudar els altres. Com Òscar Camps
Quin plat t’agrada més?
Arròs caldós
Una pel·lícula?
Les tres parts d’’El senyor dels anells’
Un llibre
Tota l’obra de Tolkien
Una banda
El Pony Pisador
Una afició?
La música
Un viatge pendent?
L’Himàlaia
Un castell?
El 4 de 9 net
Un desig?
Poder dormir més