"A Amèrica es venera la bandera i l'exèrcit"

L'Aula va estrenar la seva novena temporada dimarts passat amb la xerrada inaugural del popular periodista i guionista Antoni Bassas, que en l'actualitat és director audiovisual del diari ARA. El periodista va parlar durant la ponència de la seva etapa com a corresponsal de TV3 als Estats Units entre 2009 i 2013. Concretament, va enfocar la xerrada a explicar de manera propera i planera com s'organitza i què caracteritza la societat americana. Tot plegat, a partir de la seva experiència, des d'un punt de vista subjectiu "i sempre agraint el tracte que vaig rebre i tot el que vaig aprendre".

Per començar, Bassas va delimitar les fronteres i les dimensions d'un país que de punta a punta el separen tres fusos horaris i més de cinc hores en avió. "Estan acostumats a parlar amb estranys, a viure lluny de la família, s'emancipen als 18 anys", va assegurar. La gran diversitat de paisatges i de ciutadans en un país que es declara "orgullós d'haver viscut tantes onades migratòries", conviuen sota l'aixopluc d'uns mites fundacionals molt potents i atractius. "Hi ha una veneració pels símbols, per la bandera i per l'exèrcit. La declaració de la independència parlava de la igualtat de tots els homes, menys els esclaus", va ironitzar Bassas. De fet, el periodista va reconèixer que a hores d'ara el racisme als Estats Units "és latent". "No fa tant de temps que negres i blancs no es podien casar. Tot i que Obama és president i és afroamericà, quan als informatius parlen de les dades de l'atur encara ho separen per races. Això contribueix a estigmatitzar", va apuntar Bassas.

Tot i això, el periodista va destacar què és un país que es caracteritza per voler ser la terra de les oportunitats i les llibertats, on pots arribar al més alt partint des de zero si t'esforces i lluites pel que vols. "És el somni americà, un país on la grandesa i l'idealisme van junts. Però la grandesa pot ser negativa. Per exemple consumeixen el 25% del petroli mundial, i es gasten a l'exèrcit el pressupost dels nou països que venen al darrere, que són majoritàriament aliats", va dir el ponent. "Són grans perquè pensen en gran des del primer moment, i sedueixen amb la paraula. Són directes i competitius, pràctics i obedients, no perden el temps en preàmbuls i volen saber quina és la clau de l'èxit", va explicar el periodista. De fet, aquest és un dels aspectes que va lloar Bassas, la convicció dels americans de la importància de l'oratòria i l'escriptura en el sistema educatiu, el valor que li donen a la paraula. En la seva estada als EUA, es va instal·lar a Maryland amb les seves tres filles, que van continuar els seus estudis a l'escola pública americana. "Els entrenen a parlar en públic des de ben petits. Donen molta importància als discursos, a saber convèncer. El vot s'argumenta i després es guanya. L'americà és un tipus a qui li agrada competir i aspira a guanyar", va assegurar el ponent. N'és un clar exemple la carrera espacial que es va accelerar després de les primeres incursions de la URRS a l'espai i que va culminar el 1969 amb Armstrong trepitjant la Lluna.

Però la terra de les oportunitats també té la seva cara B. Per exemple, un sistema sanitari privat apte només per a les classes benestants, la polarització en la política on els candidats a la presidència són de dreta o centre-dreta, o una manca d'inversió evident en l'àmbit públic com els transports, les carreteres o els aeroports. "La vida de l'americà mitjà és de mitjana més dura que la d'un europeu. És un ésser endeutat, que ha de pagar un bon pla de salut, que quan neix els seus pares li obren un compte per estalviar perquè pugui pagar la universitat, què és caríssima", va reconèixer Bassas.

Com a reflexió final el periodista va destacar que dels Estats Units s'emportaria "els horaris , la mirada fresca i l'entusiasme ambiental, el sentit de comunitat i de responsabilitat col·lectiva i també individual, i la capacitat de comunicar", va dir el periodista. Per contra, Bassas diria a 'no' a la rigidesa dels americans. "No em quedaria amb el racisme latent, amb la pressió per l'èxit, amb la constant reducció dels problemes a la lògica econòmica o amb l'adoració per l'exèrcit".