La Diada Nacional de Catalunya i la nostra Festa Major acostumen a barrejar-se en el temps, més a la vora o més enmig, però sempre lligades.
Ja ens va bé, són dos actes cívics de ciutadania amb conceptes ben propers: és català qui vol ser-ho perquè així ho sent –independentment d’on hagi nascut o on resideixi en aquest moment- i aquest mateix sentiment de voluntat s’aplica a la festa. Estem de festa quan volem, digui el que digui el calendari festiu. Estem de festa per Sant Jordi malgrat sigui laborable, i som una àmplia majoria els qui no ens sentim de festa el 12 d’octubre.
Castellarencs i castellarenques tenim aquest sentiment compartit per Sant Josep i també per Festa Major. Són dies de tancar l’estiu abans de l’inici de la rutina que, per a la majoria, coincideix amb el principi del curs escolar, a pocs dies de la tardor. Són dies d’estar de Festa, de sortir al carrer, de badar, retrobar-se i xerrar, d’aprofitar qualsevol excusa per a trobar-se i compartir.
No és que sigui festa, és que estem de festa.
Hem dit per activa i per passiva que Castellar mereix que la Festa Major es posi al dia pel que fa a disseny, activitats i propostes per a tots els públics. No és una qüestió de pressupost, és, sobretot, una qüestió de voluntat, imaginació i capacitat d’implicar a tothom, de fer que tanta gent com sigui possible es faci pròpia la festa. Treballarem per a que sigui així en breu.
Però, fins que arribi el moment, exercim el valor republicà de la fraternitat, sortim al carrer, posem-nos de festa i continuem estimant, tots plegats, aquest poble, aquest país i la seva gent.
Bona Festa Major!
