Penso que les altres nacionalitats, com País Basc o Galícia no han estat tan maltractades com Catalunya pels diversos governs d’Espanya.
Quan veiem l’actitud sectària i discriminatòria amb què hem estat tractats des del centralisme espanyol, amb tan poc respecte i tan menyspreu arribem a la conclusió que som encara l’última colònia espanyola.
Quan reclamem els nostres drets culturals s’estranyen. Quan reclamem els mitjans econòmics que ens pertanyen, fan el sord.
Com que som pacíficis i pactistes se n’aprofiten. No ens serveix de res.
I com que no som militaristes, segons el que decidim, ens amenacen amb l’exèrcit, diu la ministra, que és el garant.
Ja va fer bé Portugal el seu dia!
Ah! Però jo intento no ser masoquista. M’esforço a no ser-ho i entendre-ho. Per tant, protesto i em queixo tant com puc, verbalment i per escrit. Hi tinc tot el dret. Només faltaria. Jo amb quasi 90 sé el que he vist.
Servirà de res la meva protesta? Potser no.
No soc il·lús. Soc conscient que soc només un gra de sorra. Però ningú té dret a no deixar-me queixar.
Penso, i ara m’alegra, que a Espanya hi ha més “separadors”
que separatistes. Ja és hora d’acabar aquesta mala història!
