Ramon Mirabet escalfa la gèlida nit del diumenge de Festa Major

El músic i cantant Ramon Mirabet va actuar aquest diumenge a la nit a la plaça d'El Mirador. Si bé quan es va iniciar al concert, l'espai central estava encara força buit perquè va ser una nit freda que convidava poc a estar-se a l'aire lliure, a poc a poc, la gent va anar-se apropant a l'escenari per gaudir de la proposta d'aquest artista, que s'acompanya de set músics - i quins grans músics - i que es concentra en les melodies que van des del jazz més estil bebop fins a l'ska, el pop rock, el country i, fins i tot, el blues i el soul. Finalment, es va arribar al miler d'espectadors, segons fonts municipals.

Tot sorprèn quan, des del primer moment, Mirabet arrenca amb una veu trencada, que sembla que fregui l'afonia i ell s'excusa "perquè ahir vam tocar a Olot i vam passar molt fred", i que sembla que perjudicarà la resta del concert. Però, a poc a poc, "m'estic entonant", la veu es posa a lloc i la reprèn per a demostrar que és capaç d'una potència vocal que ens recorda les veus dels cantants negres del jazz. Mirabet és, però no sol, una descoberta musical. I en aquest sentit, cal destacar la qualitat i professionalitat dels músics que l'acompanyen: Sergio Fernandez a la guitarra elèctrica i acústica, Jordi Mestres al contrabaix i baix, Josep Tutusaus al trombó, Mario Ruiz a la percussió i cors, Òscar Ferret al piano, rhodes i hammond i Forfisa, Ana Fernandez al violí i cors i Marc Horià a la bateria.

És, precisament, en el moment que tots els músics, junts, es posen a tocar que les melodies arriben més endins i fan vibrar el públic. Així ho van aconseguir diumenge, a Castellar, on es va poder veure una platea jove, al principi, que més o menys seguia els temes marcant el ritme, i que es va converitr, a poc a poc, en un públic molt més heterogeni d'edats, que balava entusiaste i en demanava "una altra, una altra".

Mirabet va tenir moments brillants, vocals i musicals, altres moments més desconcertants, com les anades i vingudes de guitarres que es produïen a l'escenari i algun altre problema tècnic que el públic no va acabar d'entendre i que ell mateix va disculpar: "avui tot sembla que va malament, aquí dalt". Però no van ser els problemes els que van marcar la nota dominant del concert sinó les cançons del segon i últim disc de l'artista "Home is where the heart is" (206), entre d'altres de l'anterior "Happydays" (2013).

Si bé el concert va ser curtet, d'uns 50 minuts, Ramon Mirabet i la seva banda es van allargar en els bisos mitja hora més. I en aquests no hi va faltar la popular cançó de la marca de cervesa que, qui més qui menys, guarda a la memòria com un dels hits de l'estiu 2016. Mirabet es va sentir còmode amb el públic castellarenc i no tenia ganes de marxar. "Estic molt content de ser a Castellar, sou un gran poble", va dir. Tot i que, en un parell d'ocasions, va animar la gent perquè acudís a un altre concert, el que farà al Poble Nou de Barcelona i que clourà la seva gira amb aquest últim disc.

Ramon Mirabet té un talent musical indubtable que haurà de saber mantenir en el futur perquè ningú se n'oblidi, tampoc ell i els músics. Hi ha, a banda de músics i cançons, un artista que va créixer entre artistes, un nòmada acostumat a tocar als carrers de París, Brhigton, Escòcia,... ha vist  com la seva fama ha crescut com un núvol, de sobte, quan va ser un dels concursants més valorats al talent show de la televisió francesa Nouvelle Star. Més tard, va ser premiat com artista revelació als premis ARC 2016. També aquesta fama haurà de créixer, a poc a poc, per trobar el seu camí sense desviar-se. I Mirabet haurà decidir quin estil vol ensenyar al seu púbic, segurament, més clarament que ho fa ara.