La UE Castellar lluitarà per l'ascens!

Cor, sentiment, treball i constància són els adjectius que millor defineixen la temporada que ha fet la UE Castellar. Una temporada que s'ha culminat amb la disputa de la promoció d'ascens, després que el juvenil Òscar Arias rematés a gol una falta de Víctor Moya al temps de descompte. L'èpica ha tornat de nou a un Pepín Valls amb més de 500 espectadors.

El xoc de trens entre la Unió Esportiva i el CF Caldes prometia un partit disputat fins al final amb dos equips amb interessos molt diferents. D'una banda l'equip local necessitava els tres punts per certificar la promoció d'ascens, d'altra, l'equip visitant volia la victòria per evitar perdre la categoria.

Amb baixes importants pels castellarencs, Juan Antonio Roldán es veia obligat de nou a alinear a l'onze inicial al juvenil Òscar Arias, que ocupava el lloc del lesionat Carlos Raya a l'eix de la defensa, una posició que tot i no ser la natural del jugador, ja va demostrar a Sallent que pot ocupar-la sense problemes.

La tensió i els nervis inicials a banda i banda es notaven als primers minuts, on els dos rivals mesuraven les forces del contrari amb pressió alta i poc domini de la possessió. Era l'equip entrenat per Marc Fortuny qui tancava més als locals, tot i que la fermesa defensiva del Castellar evitava ensurts a la porteria defensada per un extraordinari Marc Ollé.

Els blaugranes aconseguien anul·lar a un treballador Jairo Díaz i defensaven la banda esquerra amb dos homes, dificultant les pujades de Dani Quesada, que es feia un fart de córrer per centrar pilotes. Carlos Silva es desfeia en esforç per desfer-se de la defensa liderada pel calderí Quim Ruiz, que no deixava cap forat.

A poc a poc els blanc-i-vermells prenien el control de l'esfèrica i començaven amb el setge a la porteria del carrer Suïssa, tot i que sense gaire definició. En una jugada atacant era quan es lesionava Carlos Ortiz, que havia d'abandonar el terreny de joc al minut 25 per donar entrada a Marc Argemí.

El Caldes gaudia d'una clara ocasió al 27, però la pilota sortia desviada per poc pel damunt del travesser. Al 33, els davanters castellarencs demanaven un possible penal per enganxada a Silva i mans de la defensa, però el col·legiat no ho trobava oportú, arribant al descans amb empat a res.

La porteria de Jaume I és la de l'èpica i així ho saben els jugadors de casa, iniciant jugades per batre Carlos Rodríguez. L'inici fulgurant dels de Roldán feia olorar el gol, però ni Jairo, Silva i Quesada podien culminar diverses ocasions, mentre que el Caldes aprofitava per apropar-se perillosament al marc defensat per Ollé.

Argemí, Víctor León i David López també gaudien d'ocasions que quedaven en esglais pel nombrós públic assistent al Pepín Valls. Al 83, Ollé tornava a salvar de nou al seu equip, enviant a córner una rematada d'un Caldes que notava en excés la falta del davanter Carles Valls, sancionat per acumulació de targetes.

Amb el temps complet, Víctor Moya, que havia substituït León, botava una falta a l'olla i era Òscar Arias qui rematava al fons de la xarxa la pilota. Més ràpid, més alt i més fort -citius, altius, fortius que deien els romans- per aconseguir el gol que portava a la glòria la Unió Esportiva Castellar. 22 gladiadors que han lluitat durant tota la temporada per aconseguir el somni de poder lluitar per l'ascens.

Al xiulet final, l'alegria es desbordava al Pepín Valls i tothom saltava a la gespa per abraçar als herois d'una gesta que feia anys no es veia a Castellar. S'obrien ampolles de cava, mentre a l'altra banda, el Caldes plorava per l'ocasió perduda d'evitar el descens, tenint l'honor d'haver estat un dels millors equips per joc i esperit que ha passat pel camp castellarenc durant tota la temporada, només equiparable al campió Cardedeu.

"Encara ens costa creure-ho. Hem treballat molt i d'ençà que estic al club sempre ens havíem quedat a les portes d'aconseguir-ho. Aquesta temporada ens hem reivindicat, hem callat boques, demostrant que jugant a futbol es pot arribar lluny, gaudint i sent una família. Em quedo amb això, pensant més en el que ens ensenya el míster a la vida i no al futbol. Crec que aquesta ha estat la clau de l'èxit, resumint la temporada en un gol. Un gol que l'ha fet un jugador juvenil, de la casa i que demostra el que som. Això és Castellar i lluitarem per la promoció" ha explicat un emocionat Dani Quesada en finalitzar el partit. Un jugador clau durant tota la temporada i que ha aportat esperit i lluita com ningú. Un talent en això del futbol i que sovint sobta no veure'l a categories molt superiors.

Un altre de les estrelles de l'equip, 'JairoGol', un davanter descarat i sense por als cops, també ha parlat amb L'Actual per explicar que "ha estat una temporada de lluita, de no abaixar els braços i donant sempre el màxim per aquesta família. Un grup d'amics per a tota la vida, que és amb els que en quedem. Sabíem que amb la qualitat que tenim aquest objectiu arribaria tard o d'hora, ja que la nostra constància s'ho mereixia". Jairo acabarà la temporada com a màxim golejador de l'equip -amb 21 gols a falta de l'últim partit- i com a tercer de la categoria pel darrere d'Oriol Anglada i Gerard Beltrán del Cardedeu.

L'autor del gol, Òscar Arias, també ha passat pel micro d'aquest mitjà i ha explicat que "sóc la persona més feliç del món i vull agrair la confiança de l'entrenador i els companys per la confiança que m'han donat. Hem lluitat fins al final per a un gol que ens mereixien. Quan he marcat només he pensat a anar cap al míster per agrair-li tot el que m'ha donat, ja que sempre he tingut el seu suport".

L'entrenador castellarenc Juan Antonio Roldán, un dels artífexs de l'èxit d'aquest equip també ha explicat les seves sensacions després del 'match' i ha remarcat que "era el partit que necessitaven per rematar la temporada. Som l'únic equip juntament amb el Cardedeu que només ha perdut quatre partits, un dels menys golejats i tot això fent futbol, pel que ens ho hem merescut. L'equip el marquen els jugadors i nosaltres tenim equip per fer-ho. Estem a Segona Catalana i si no som capaços de gaudir i fer futbol i no viure a la contra ens faríem mal a nosaltres i a l'esport".

Després d'una temporada 2015-16 per oblidar per culpa de lesions i mala sort, el tècnic, a qui encara li durava l'esglai, ha parlat de la 2016-17, on l'equip ha aconseguit la segona posició i la promoció: "això és una recompensa després d'un any passat molt dolent i de passar-ho malament. Hem de gaudir d'haver-ho aconseguit, però el futbol sempre és guanyar i ara volem veure si som capaços d'aconseguir l'ascens, tot i que som conscients de la dificultat que hi ha".

"Al Caldes li tinc molta estima i em sap greu el seu descens. Van començar malament, però amb el Marc a la banqueta ha millorat moltíssim. La prova és el que ens ha costat guanyar" ha afegit.

A la banda calderina, on tot era desolació, Marc Fortuny es quedava amb una "sensació trista, ja que quan estàs al mateix nivell i plantant cara al segon et quedes trist perquè ens hem quedat a les portes d'aconseguir-ho. Teníem el partit controlat fins als últims minuts que s'ha trencat el partit. Hem aconseguit frenar a tres jugadors com Silva, Quesada i Jairo, ens han tret pilotes de sota els pals, arribant als últims minuts amb opcions".

El Castellar jugarà la promoció d'ascens, una setmana després d'enfrontar-se al Bellavista-Milán en l'última jornada de lliga, després de la qual sabrà qui serà el seu rival. De moment, l'Escola de Futbol Mataró del grup 2, la Unificación Bellvitge del 3, la UE Tàrrega del 5 o la UE Valls del 6 seran els possibles rivals de l'equip de Roldán, a falta de dirimir qui serà el representant del grup 1, en lluita entre l'Escola de Futbol Bosc de Tosca o la UE Cassà.

Després d'una temporada amb d'alt i baixos amb les lesions, sancions i lluitant contra vent i marea, l'equip blanc-i-vermell ha demostrat que el dolor és efímer, però la glòria... eterna!