24 hores: més que una cursa

Existeix un altre motociclisme, aquell en el que no existeixen les estrelles mediàtiques i on és el mateix pilot qui s'ha de buscar les garrofes per poder competir, encara que sigui només una vegada l'any. Un motociclisme diferent, on gairebé ningú és professional i dilluns ha de tornar a la feina tot pensant en la propera cursa de l'any vinent. Això és l'esperit de les 24 hores de resistència, on tres castellarencs van participar -i acabar- a l'edició d'enguany. Jordi Clariana, Toni Garcia i Ferran Clusellas van afegir-se una temporada més a la festa del motociclisme celebrada al Circuit de Barcelona-Catalunya, la més dura de les proves de circuit disputada arreu de la nostra geografia.

Des de divendres tot era preparat al Circuit, on el Jordi Clariana i el Ferran Clusellas ja ho tenien tot apunt amb els seus equips. Clariana optava per un dels equips millor organitzats de la graella, el Monlau Technical School i la Kawasaki ZX10R amb el numero 71 i Clusellas ho feia al 'dream team' del Motocrom on pilotaria la BMW S1000RR amb el 49, formant equip juntament amb els 'road-racers' Raül Torras i Víctor López, entre d'altres.

Garcia, retirat de la competició des de fa unes temporades, rebia una trucada d'última hora per ocupar el seient buit de l'equip barceloní Calàbria Motor Team Endurance, tornant de nou a sentir la tensió de la competició als lloms de la 'Kawa' numero 78.
Pitjor sort tenia David Jaén, que aquesta temporada havia de veure les motos des del mur, assistint Clusellas, en no haver trobat un equip competitiu i amb garanties d'èxit.

A banda, una legió de castellarencs ocupava els diferents boxs del Circuit, fent tasques d'assistència mecànica, com era el cas del pilot de car-cros Pol Pujol, o els diferents estudiants de mecànica de l'equip Castellarnau. També 'marshalls' a la pista, com el Víctor Cuervo o l'Iván Alba al volant del juganer Nissan Juke NISMO que feia de 'Safety Car'.

Dissabte a les 12 en punt del migdia, l'espectacular sortida tipus Le Mans, on els pilots surten galopant des del cantó contrari de la pista saltant sobre la moto, donava el tret de sortida de la cursa més llarga. L'equip de Clusellas havia classificat en 8a posició, mentre que el de Garcia sortia des de la 23a i Clariana en 28a.

La cursa començava amb diferent sort pels tres equips i Torras tenia problemes amb el 'checking' de la BMW a l'arrencada, mentre que un company de Garcia queia a la segona hora de cursa, havent-se de dirigir fins al box arrossegant la moto, quedant molt endarrerits després de la pèrdua de temps que va significar la reparació de la muntura. L'equip de Clariana, sense contratemps notables, anava guanyant posicions a les primeres hores, situant-se al 'top 10'.

Els primers relleus es començaven a succeir a partir dels primers 50 minuts i els tres castellarencs complien amb escreix les expectatives. L'experiència de Clariana, la finesa de traçada de Clusellas i la impetuositat de Garcia eren garantia d'èxit pels seus respectius equips.

Amb l'arribada de la nit, també arribaven els problemes per molts equips, i el Motocrom de Clusellas no quedava exempt. Després de patir problemes des de l'inici amb el suport del darrera de la moto, una taca d'oli condemnava a la caiguda al Ramon Basomba, que trencava el 'shifter' de la BMW, amb la conseqüent pèrdua de potència i els problemes derivats a les següents hores. En aquells moments eren la segona moto més ràpida en pista i a mitja cursa ocupaven la quarta posició en categoria EWC, pel darrera del Folch Endurance, el Suzuki Català i el FSB francès.

Tampoc tenia gaire sort Clariana, veient com un company tastava la sorra del Circuit, quan rodaven en quarta posició en SST1, amb la pertinent reparació i la pèrdua de temps que això comporta. Més enrere, Garcia seguia remuntant posicions sense més contratemps remarcables.

La sortida del sol era més benèvola amb els tres castellarencs, que a poc a poc anaven recuperant les posicions perdudes durant la nit, en uns moments crítics on el cansament sempre pot jugar males passades. Tot i així, els de Castellar seguien donant una lliçó de pilotatge, portant les seves motos fins la meta al migdia del diumenge. Era el veterà Jordi Clariana (51 anys) l'encarregat de portar la moto de la marca de Kobe fins a la meta, sent rebut pels seus mecànics a peu de pista i posant punt i final a una magnífica trajectòria d'onze participacions en la cursa, a més d'haver-ho fet al campionat del món i al nacional de resistència.

Clariana entrava com a millor castellarenc a la general en 18a posició (11è en SST1), Clusellas finalitzava en 22a (4t en EWC) i Garcia en 33a (8è en O-SBK).

En acabar la cursa, els pilots, exhausts del desgast físic sofert, encara tenien temps per parlar amb L'Actual i era García el primer en fer-ho: "Acabo amb un sabor agredolç, després de cinc anys allunyat de la moto. Caure al primer relleu és molt dur i sense aquest contratemps haguérem pogut estar entre els tres primers. La moto, tot i muntar pneumàtics inferiors -eren l'únic equip de la graella que muntava Michelin- no ha funcionat malament. El moment més positiu ha estat l'últim relleu, on he pogut rodar molt ràpid i comprovar que després de molt temps encara recordo el que és pilotar". Després d'un temps sense competir, el 'Too Fast Toni' sembla haver recuperat les ganes de competició, perdudes després d'un greu accident a l'última edició en què va participar, i no descarta tornar si l'economia li ho permet.

Clariana, després de les dues èpiques últimes voltes, explicava a aquest mitjà que "podríem haver acabat molt millor, però les curses són així. L'equip Monlau ha estat sensacional, en una de les meves millors participacions que recordo. Vull quedar-me en el moment on anàvem en cinquena posició absoluta, abans de la caiguda que vam tenir".
'Clari-Gas' també va parlar de penjar el casc: "he pensat en pista que ha arribat el moment de la meva retirada. Ja tinc una edat i he de jugar a la petanca ara i gaudir d'altres coses com la família. De la meva carrera m'emporto els bons moments, ja que aquest és un esport on per una alegria que tens, acabes amb tres decepcions, tot i que sempre acabava compensant".

Clusellas va parlar dels avatars de la cursa com "la calor, que aquest any ha estat brutal i ha fet més complicada la cursa. La sortida del 'safety car' tampoc ens ha ajudat gaire i la caiguda per l'oli a pista ens ha allunyat de la posició final que hauríem d'haver aconseguit". L''Steady Clusellas' va afegir que "els nostres cronos a la quali van ser molt bons, tot i portar una moto que no és ideal per fer resistència. La BMW és molt ràpida però no l'havíem provat abans per fer aquest tipus de curses".

Tanmateix, els tres pilots van quallar sensacionals actuacions amb els seus respectius equips, posant novament en valor un esport del qual Castellar es pot tenir com a referent a nivell mundial, ja que en molt poques ocasions -gairebé cap- un poble pot presumir de tenir tants pilots internacionals com el Dani Pedrosa o el Carmelo Morales i un bon grapat d'experimentats 'motards' en resistència. Sense descuidar el planter, on el Max Sánchez, el 'Mini 31', assegura la continuïtat de la raça castellarenca sobre dues rodes.