Neus Elfa és l'actriu protagonista i, juntament amb el Pep, fan un tàndem gairebé perfecte o potser és que els personatges els anaven com anell al dit. "És molt fàcil treballar amb la Neus, perquè és una gran actriu, es transforma en poc minuts i passa d'un estat a l'altre durant les diverses seqüències de l'obra", diu Carpena, qui també ha demostrat grans dots interpretatives durant tota l'obra, d'una durada aproximada d'1 h i 30 minuts.
Els dos actors, dirigits per Irene Garrido, han demostrat que han treballat molt la caracterització dels personatges i han aconseguit transmetre al públic el cop d'efecte al que Galceran té acostumats els seus espectadors. "Galceran va i ve, et fa creure una cosa i després et gira la truita", explica Carpena. De representacions de Paraules encadenades ja se n'han fet moltes arreu de Catalunya, tenint en compte que l'obra té més de 20 anys, i segurament de crítiques n'hi ha per a tots els gustos. En aquesta ocasió, valorant-la, els actors aconsegueixen atrapar el públic sense sobreactuació i sense cops alts de veu en moments inoportunts. Simplement, jugant amb els moviments justos a l'escenari, ni massa ni pocs, i amb una oratòria clara i expressiva, fan que la proposta d'Apatol·li Teatre sigui una bona oportunitat per veure bon teatre.
Paraules encadenades és una obra dura, ben cert, que parteix d'una situació que frapa des d'un bon principi: un home segresta la seva ex parella, a qui diu que vol matar. Lentament, però sense aturador, els personatges van mostrant el seu altre jo, les seves pors, els seus anhels, les seves debilitats, els seus desitjos, els seus rencors... Sense arribar a un extrem de violència al que el text podria convidar, "els personatges busquen la versemblança i per això també el decorat simula un lloc real, un estudi en un garatge que podria existir de veritat", explica Carpena. Es busca, d'aquesta manera, un allunyament "a l'escenari massa eteri, massa irreal i poc creíble". I és que, juntament amb l'escenografia, els actors aconsegueixen uns personatges molt versàtils, com trets d'un món molt real, tot i saber que "el meu personatge sembla psicòpata i està molt allunyat del que seria una persona normal".
