Una gala festiva per a Amalia de Triana

El Casal Catalunya es va vestir de gala dissabte a la tarda en honor a la cantaora castellarenca Amalia de Triana. Unes 150 persones van assistir a l'esdeveniment, que es va celebrar per fer un homenatge a l'artista pels anys que fa que es dedica a la música.

L'activitat va durar més de 90 minuts i va intercalar l'actuació musical d'Amalia de Triana amb altres disciplines artístiques. Així, a l'escenari, hi van haver danses flamenques de la mà del Grup Azahar i del grup Hierbabuena. La parella de ball Elvira i Antonio van oferir diversos balls de saló, en ocasions sols i, en d'altres, acompanyant a l'homenatjada mentre cantava. Tampoc hi va faltar l'humor, amb un monòleg d'Antonio Carreras, imitant a Joan Capri, que ja va provocar riures des que va aparèixer a l'escenari vestit amb roba estripada.

D'altra banda, Francisco Espinosa, que és qui va tenir la idea de celebrar aquest homenatge, va fer de conductor de la gala, presentant les diferents actuacions. Cap al final de l'acte, també va recitar una poesia, escrita per ell mateix, i que parlava de la unió de dos pobles, Catalunya i Andalusia.

La gran protagonista va ser però, Amalia de Triana. La cantaora va inaugurar la gala i va anar intervenint al llarg de l'esdeveniment. Va oferir rumbes, boleros, un pas doble i una cobla. Durant la seva actuació, Amalia de Triana va haver de superar alguns problemes tècnics de sonoritat del micròfon, però va saber encarar-los amb humor, fent bromes i, així, va demostrar el per què de la seva llarga trajectòria com a artista. "Sempre que surto en públic em sento contentíssima, per donar tot el que tinc dins i més. Als meus seguidors els agrada que jo surti i canti i em sento molt a gust", va afirmar Amalia de Triana. L'artista va ser també l'encarregada de tancar la gala i, en acabar la darrera actuació, la presidenta del Casal Catalunya va obsequiar-la amb un ram de flors.

Els organitzadors i l'homenatjada van quedar satisfets amb el resultat de la gala. Sobretot per l'atenció amb què va seguir el públic i l'entrega que va oferir després de cada intervenció amb aplaudiments i amb la pronúncia d'expressions com "bravo" i "olé". Tot i això, van veure que l'escenari i la sala on es va celebrar se'ls va quedar petita i, a més a més, no reunia unes condicions tècniques i de sonoritat gaire bones per un esdeveniment d'aquestes característiques.