Olor de telers

Alumnes molt atents i implicats omplien la Sala d'Actes en l'activitat Olor de Telers, que posava el punt final al projecte educatiu sobre les colònies tèxtils, que han desenvolupat per segon any els joves de 4t d'ESO de l'Institut Castellar.

Després de dos mesos de feina una vuitantena d'alumnes han organitzat un acte com a colofó on, a banda de presentar un documental que han realitzat ells mateixos, han pogut conversar sobre les colònies tèxtils amb les escriptores Sílvia Alcàntara, autora d'Olor de Colònia i Assumpta Montellà, autora d'El silenci dels telers. "Els alumnes s'han encarregat d'estructurar i organitzar l'acte. L'han presentat, han llegit un poema musicat i han fet la sèrie de preguntes. S'han involucrat molt", ha assegurat Sonia Martínez, professora de llengua castellana.
El projecte s'ha fet, tal com explica el professor de socials, Dani Rico, treballant en diferents àmbits i matèries. "La idea era fer un treball més transversal, proposat des de l'equip pedagògic que portem el 4t D, i ampliar-lo als altres cursos de 4t, incorporant la visió de gènere i també el nostre entorn proper, el tèxtil a Castellar".

Aquest projecte comença amb la visita a la Colònia Vidal a Puig-Reig, però a banda, els alumnes llegeixen el llibre Olor de Colònia, miren la sèrie televisiva homònima i de tot el que han après, realitzen un documental. Enguany, com a novetat, han incorporat la visió de la historiadora Assumpte Montellà, llegint fragments del llibre de testimonis El silenci dels telers.

La culminació i recompensa després de tanta feina ha estat poder conèixer en primera persona els testimonis d'Alcàntara i Montellà. Després d'explicar cadascuna el procés de creació dels seus llibres, es van sotmetre, complagudes, a les inquietuds dels joves alumnes. "No entenia el conformisme de les dones de les fàbriques -va expressar Montellà-, però no estem tan lluny d'això. L'altre dia parlava amb una jove que treballa a una botiga de roba i m'explicava que la gran cadena no les deixa sindicar-se".

Alcàntara va compartir amb els alumnes la seva motivació per sortir de la fàbrica: "Vaig sortir d'allà perquè volia aprendre, estudiar, cosa que em negaven a la colònia, i volia que els meus fills tinguessin l'accés a l'educació que jo no vaig tenir".