"En futbol sala és més fàcil atacar però és més complicat defensar"

· Tot i això, et segueixes dedicant al futbol com a segon entrenador del benjamí A de l'Espanyol i com a coordinador de futbol 11 de la Unió Esportiva.
El teu pas per ser jugador de futbol sala ja és definitiu? No descarto tornar a jugar a futbol, però tot dependrà de la meva situació laboral. De moment només estic centrat en jugar durant aquesta temporada a futbol sala, on també em podria quedar perfectament. El què està clar és que algun esport faré perquè, al marge d'entrenar, també m'agrada competir.

· Però dónes prioritat a la teva faceta d'entrenador?
Tampoc no descarto aparcar-la durant un temps però depèn de diversos factors: de si l'Espanyol m'ofereix algun equip, de si la meva feina com a professor d'un mòdul superior d'esports passa a ser a temps complet o no… L'única manera que tinc de generar recursos econòmics, en aquesta època que per desgràcia ens ha tocat viure, és fer moltes coses diferents. En el moment que se m'obri una porta més definitiva, la idea és enganxar-m'hi.

· Coneixes altres casos de jugadors que hagin passat del futbol al futbol sala? I al revés?
Del futbol sala al futbol sé que hi ha el cas de Deco, l'ex jugador del Barça. Al revés, en l'àmbit professional, no en tinc constància, per bé que, sense anar més lluny, alguns jugadors de l'amateur del Castellar també s'han passat al futbol sala.

· Quina de les dues modalitats consideres més fàcil?
El futbol sala és més fàcil a nivell ofensiu, però també és més complicat defensar. En el futbol, a la que et supera un jugador, encara tens sis o set companys per a frenar l'acció. En atac, en canvi, aquest fet és un avantatge: tens acció de gol segura o un dos contra un. La defensa, en futbol sala, és un dels apartats que més he de millorar.

· Malgrat tot, però, t'has integrat molt ràpidament a la disciplina de l'equip, amb molts gols i diversos d'ells decisius…
Sí, i no m'ho esperava. Tanmateix, encara no em sento del tot estable dins de la pista. Dubto amb molts moviments i em moc per inèrcia, tot aplicant coses que feia quan jugava a futbol. De mica en mica, però, espero agafar totes les idees.

· Creus que l'ascens ha de ser l'objectiu de l'equip a curt termini?
Només hem de pensar en l'ascens si, quan queden quatre jornades, encara tenim opcions i ens ho prenem com a una motivació afegida per esforçar-nos més. Ara és absurd parlar de pujar perquè queden sis mesos per al final de la lliga.

· A llarg termini, quin és el teu somni com a futbolista?
M'agradaria arribar a entrenar algun equip de primera divisió perquè, com a jugador, ja ho tinc gairebé impossible. Alguns ex companys meus al Mercantil ho han aconseguit. És el cas de Jordi Masip (Barça), Víctor Rodríguez (Elx) i David López (Nàpols). Els altres, en canvi, no hem tingut tanta sort. · Com veus la Unió Esportiva Castellar amb vista a la present temporada? És un equip molt complet i, evidentment, té opcions de pujar, però dic el mateix que amb el Futbol Sala Castellar. Encara queda molta temporada i s'ha d'esperar.

· A la família hi ha una altra gran esportista com és l'Ana Palacios.
La tradició esportiva us ve de lluny o heu estat pioners? La meva cosina és la que ha arribat més amunt com a gimnasta, perquè és al CAR del Sant Cugat i està entrenant molt dur per a fer-se un nom a nivell internacional. El seu pare també havia jugat a la Unió Esportiva Castellar, mentre que el meu pare i el seu germà van jugar a futbet a Sabade