La política entesa com a servei social voluntari

Abans d'aconseguir la primera de cinc beques que m'han permès estudiar la carrera a vàries universitats d'arreu del món, feia voluntariat de forma freqüent. Venia llibres de segona mà per Sant Jordi i per Festes per ajudar a joves sense-sostre a Tegucigalpa (Hondures), anava a fer companyia a avis i àvies a la Fundació Privada Obra Social Benèfica (residència "L'Hospital") els divendres a la tarda, tot absorbint allò que em volguessin explicar, o ajudava l'AMPA a recollir llibres de text de segona mà perquè els poguessin fer servir altres joves, d'entre d'altres tasques que m'omplien d'un energitzant sentiment d'utilitat. Tanmateix, em considerava apolític. Al cap i a la fi, tenia quinze anys.
Deu anys després, segueixo fent voluntariat. Avui, més que mai abans. Ara, però, el voluntariat va destinat a intentar millorar la vida, ni de quinze, ni de cinquanta persones -com fins ara-, sinó que dels vint-i-tres mil veïns de la nostra vila. El polític, és un tipus de voluntariat que està mal vist. Hi ha tants porcs en política perjudicant el prestigi que una activitat tan necessària hauria de tenir, que sovint acabem pagant justos per pecadors.
Però, creu-me: si la teva motivació per estar en política prové d'on ha de provenir -d'una vocació profunda de servei social- t'arribarà un moment en el que ni les crítiques dels mal-pensats, ni les pintades a la porta de casa teva (com les que vaig patir el 2016 en la meva elecció com a cap de la JNC), ni els egoismes d'alguns, podran eclipsar la teva profunda, gran veritat: fas el que fas perquè lluitar per aquells i allò que t'estimes t'omple enormement.
Així que quan en campanya electoral certa gent faci servir la meva edat (25 anys) o etiquetes falses ("de dretes", "neoliberal"...) per desacreditar-me a mi o al projecte amb el que amb gran honor represento, els hi posaré bona cara, els hi donaré la mà i, abans de rebatre'ls-hi la crítica, els escoltaré. I ho faré perquè diguin el que diguin no em faran dubtar que sóc on sóc i vull el que vull per pur convenciment, per principis i per la mateixa il·lusió que m'ha portat a recórrer el món i a tornar al meu poble per millorar-lo.