Federico García puja a l'escenari

Dissabte 18, a les 20.30 hores, l'Auditori Municipal acull l'espectacle Federico García, una proposta dirigida per l'actor, director i productor mallorquí Pep Tosar que se centra en la vida del poeta, dramaturg i prosista andalús. "El meu espectacle és una nova entrega de la sèrie d'espectacles documentals i biogràfics que he fet els últims anys", remarca Tosar, en referència a l'espectacle que va fer, per exemple, centrant en el poeta mallorquí Blai Bonet, "que és on descobreixo que jo em sento còmode, a nivell professional, treballant amb aquesta fórmula que té poc a veure amb dirigir un espectacle dramàtic convencional".

Tosar, en els seus espectacles, selecciona poetes que l'han acompanyat tota la via i que considera molt atractius per a fer-ne una adaptació teatral.

Federico García és un espectacle multidisciplinari, un docudrama que compta amb diferents disciplines dalt de l'escenari: la música, la dansa, el vídeo documental i el text. "Tot té el mateix punt de partida", afegeix Tosar. Tot i que és molt difícil sintetitzar la vida de García Lorca en una hora i mitja d'espectacle, el director afirma que, "qui no sigui un expert en Federico, podrà descobrir-hi informació nova". Tot espectador ja sap com s'acaba l'espectacle, el que és nou "és el camí que Lorca va fer, i que no està tan popularitzat".

Federico García és, eminentment, un espectacle teatral, tot i que la música, el documental i la dansa són tan protagonistes com el text.
Per a la part documental del muntatge, Tosar ha comptat amb sis testimonis d'excepció, que donen cos a l'espectacle: la fillola de Lorca, Vicenta Fernández Montesinos García, "amb qui vaig entrevistar-me més d'una hora i mitja i em va ajudar a conèixer molt més bé el poeta, tot i que quan va morir la Vicenta només tenia 5 anys, però el recorda molt"; Domingo Ródenas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; Mario Hernández, catedràtic emèrit de la Universidad Complutense de Madrid; Antonina Rodrigo García, biògrafa de García Lorca; Juan de Loxa, que va ser el primer director de la Casa Museu de Federico García Lorca, a Fuente Vaqueros, "i poeta, ell mateix"; A. J., un hispanista especialista en Federico i catedràtic, i Vicenta F. Montesinos García. "Els vaig posar tots 6 en un vagó de tren del Museo del Ferrocarril de Madrid, dels anys 40, i els vam entrevistar allà", explica Tosar.

Aquest escenari vol ser una al·legoria del tren que avança cap a Granada, l'últim viatge en tren que va fer Federico, suposadament, quan va ser assassinat i enterrat en una fossa comuna a Alfacar, a la província de Granada, on encara avui no s'han recuperat les restes.
"Vam rodar les entrevistes amb un croma a la finestra, on hi vam inserir fragments del paisatge que es veu durant el trajecte en tren cap a Granada", segons Tosar.

La proposta escènica compta amb ballarins de primera fila. És el cas de José Maldonado, un bailaor català, format a l'Institut del Teatre, que forma part de la companyia d'Antonio Canales. "Prové d'una generació de ballarins que s'han format no estrictament a l'escola flamenca, sinó també en clàssic i contemporani", explica Tosar. Sense gairebé pronunciar cap paraula a l'escenari, Maldonado encarna el personatge de Federico. "Si bé el repertori és de naturalesa flamenca, no només", perquè en el període que s'explica de l'estada a Nova York i Cuba de Federico García, es podrà veure una versió flamenca d'un estàndard del jazz, "i també hi ha una versió de la cançó de 'Les feuilles mortes' ". El ballarí està acompanyat per l'actriu i cantaora Mariola Membrives, el percussionista David Domínguez i el guitarrista de Cadis Rycardo Moreno.

Pep Tosar ha escollit els intèrprets, la trajectòria dels quals ja coneixia, "eren garantia professional". Per la seva banda, el director fa "el paper de sempre, pel qual m'he format, és el de posar veu als textos". La selecció és un recull d'escrits teatrals, poètics i de prosa de Federico García Lorca. Són cronològics al fil narratiu que estira l'espectacle. "Jo recito els textos dins de les estructures musicals, com si el text fos un instrument solista més", explica Tosar.

Després d'unes 50 funcions fins ara, el públic segueix aixecant-se de la cadira cada vegada que el repeteixen, per aplaudir amb entusiasme. "Crec que l'espectador viu una catarsi col·lectiva, més enllà de l'espectacle", afirma el director, "perquè la Guerra Civil encara és una ferida oberta i Federico, 81 anys després del seu assassinat, representa aquests més de 100.000 morts abandonats a les cunetes". L'espectador ha heretat el dolor de la guerra i amb l'espectacle veu explicat una ferida que encara li és propera i que necessita curar.