L'humor del Mag Lari, un espectacle terapèutic

En un moment de convulsa actualitat política, de neguit, l'il·lusionista més carismàtic del país va vendre l'espectacle com un parèntesi terapèutic, una estona d'entreteniment i de distracció de qualitat per desentortolligar els nusos de l'estómac. I ho va aconseguir. Després d'un any de recorregut de Dolce Vita, el Mag Lari va presentar l'espectacle a Castellar. La funció va desplomar la taquilla de l'Auditori Miquel Pont. Entrades exhaurides. Minuts abans que comencés, la cua creuava la plaça.

El Mag Lari s'inspira en una cançó de Ryan Paris. L'artista, entre números de màgia, exhibeix ballarugues desenfrenades i teatrals. La música i els tòpics italians es converteixen en el fil conductor de la funció. I són un recurs i un ingredient més, juntament amb una il·luminació galàctica i un vestuari acurat. Es va presentar amb una americana llampant i, a la meitat de la funció, va posar-se una vestimenta encara més atrevida.

L'espectacle té el mateix de sempre i, alhora, és únic. La popularitat de la màgia ha convertit l'escapisme i el trossejament d'extremitats en trucs suats. Han perdut espectacularitat. La previsibilitat dels números de màgia, però, queda neutralitzada amb galledes de picaresca que condueixen a la riallada.

Enganxa el públic des del primer minut, en què n'aconsegueix la complicitat. Dolce Vita ressegueix el perfil irònic, perspicaç i descarat del Mag Lari, que ofereix trucs visuals, d'il·lusions i d'endevinar.

Els més de vint-i-cinc anys de llarga experiència del Mag Lari, que ha actuat a festivals d'arreu del món, li serveix per tenir bona cintura i improvisar quan és necessari, sense que es noti. Els 90 minuts d'espectacle es fan lleugers.

Dolce Vita és transversal, apte per a tothom amb sentit de l'humor. D'aquí es desprèn part del seu gran èxit. Convida nens a l'escenari i fa riure els adults. Fa pujar a participar els adults i engresca la canalla.