Incivisme o incompetència

Tothom ha llegit en aquestes últimes setmanes les diferents notícies informant sobre els actes vandàlics que han tingut lloc a la nostra vila. Segons la cronologia: crema de contenidors al carrer Alguer, destrosses de fanals al Parc de Colobrers, amb un dels presumptes autors identificat per la policia local, i finalment pintades a la zona del casal d'avis de la Plaça Major. L'Actual publicava el passat 23 de febrer el següent titular: 'Els actes vandàlics van costar 30.000 euros l'any passat', afegint: 'L'Ajuntament estudia alternatives per evitar la reiteració de les bretolades, pintades i destrosses de mobiliari urbà en punts concrets de la vila'. Per un costat, ens sorprèn la manca d'esforç i el temps que triga el govern en solucionar aquesta problemàtica que no ve d'ara. D'altra banda, la greu demagògia i falta d'esperit crític a l'hora d'analitzar correctament l'arrel del conflicte. Fem memòria. Recordeu la coneguda campanya que va promoure el govern actual sota l'eslògan: 'No siguis brètol'? Ha funcionat? Algú ha pensat en el resultat final? Simplement ha quedat reduïda a un autèntic desastre pel que fa a la conscienciació ciutadana. Un fracàs monumental per part de l'àrea d'espai públic i una falta d'acció total sobre l'incivisme al municipi. No entenem, doncs, aquest titular del passat mes de febrer. Què s'ha fet fins ara? De què serveix fer créixer la preocupació o informar sobre les despeses econòmiques si ningú del govern treballa per solucionar-ho? I a més, observant el notable creixement d'aquests actes?
Fem la següent reflexió sobre el tema. Molts d'aquests actes incívics, segons hem pogut conèixer, han estat provocats per joves entre 16 i 20 anys. Com va escriure el rus Isaac Asimov: 'La violència és l'últim recurs de l'incompetent'. A Castellar no volem joves incompetents, no volem adolescents desmotivats asseguts a les places i carrers sense objectius, no volem que es dediquin a malmetre l'espai públic en el seu temps lliure per simple diversió o avorriment. Volem solucions. Volem treballar per acabar amb aquest problema. Quin paper hi juga el govern? Doncs un de molt important; la responsabilitat de crear i cedir espais per aquest sector de la població. Espais de creació i autogestió del seu propi temps. Han de poder decidir sobre que fer, quan i com, amb objectius clars i concrets, rebent, a més a més, assessorament per part de la regidoria de joventut, una regidoria que des de fa anys juga un paper anecdòtic en el dia a dia dels joves castellarencs. Escoltem les seves inquietuds i demandes. Treballem per una millor convivència i coneixença entre ells mateixos. Han de dedicar el temps lliure a fer coses motivadores i a gaudir del seu poble, no a destrossar-lo.