Castellar en un cul-de-sac

Viure a Castellar i treballar a fora és un malson. Tenir una empresa als Polígons de Castellar també és un malson, i pels mateixos motius. Fa anys que el transport i la mobilitat a la nostra vila no es resolen. De fet, una empresa potent com la Sony, convençuda que es faria el Quart Cinturó, va haver de deixar el seu magatzem logístic al Pla de la Bruguera en comprovar, any rere any, el col·lapse de la B-124, que uneix Castellar i Sabadell.
Totes les solucions costen diners i, malgrat haver-n'hi de més econòmiques que el Quart Cinturó, és segur que sense la disponibilitat de recursos que es necessiten, ni la Generalitat ni els Ajuntaments afectats poden resoldre el problema.
És el de sempre, els diners dels nostres impostos se'ls queda l'estat espanyol. "La manca d'inversió de l'estat és un fre a l'economia catalana i a les empreses que operen a Catalunya" tal com argumenta el President de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Vals. El 2015 Catalunya només va rebre entorn del 5% de tota la inversió en mobilitat feta pel govern espanyol i, les dades no tancades del 2016, mostren una tendència similar. Catalunya genera el 19% de la riquesa produïda a tot l'estat i, al 2015, li van assignar en els pressupostos el 9,9% del total de les inversions previstes. I, tot plegat, no és cap broma de mal gust. L'Estat prioritza infraestructures costoses en territoris poc poblats i amb poca demanda, mentre deixa de banda inversions urgents en zones productives com les Rodalies de Renfe o el corredor mediterrani ferroviari.
El maig del 2013 la Plataforma de Sant Julià, va presentar una proposta d'unió de la B-124 amb la Ronda Oest de Sabadell, que resoldria bona part dels problemes de mobilitat que els castellarencs patim de forma endèmica. És una solució avalada per totes les forces polítiques i socials del poble que no és incompatible amb altres infraestructures més costoses, com l'arribada del tren o el mateix Quart Cinturó. Es tracta de construir un pont més avall de la Torre Turull que travessi el Riu Ripoll fins al final de l'avinguda de Can Deu. Després, per un túnel semisoterrat, es connectaria amb la Ronda Oest. Tot això es podria fer, segons la disposició addicional 3ª de l'Estatut, a càrrec de les inversions no fetes per part del Ministerio de Fomento. Però, a aquestes alçades, ja sabem que l'estat espanyol ha decidit no invertir ni un euro en la nostra terra, perquè sap que ben aviat ens alliberarem de la seva asfíxia. I ens n'alliberarem, entre d'altres motius, per aquest maltractament sistemàtic al qual el poble català ha estat sotmès durant segles.