Forcades fins a la sopa

Deia Andy Warhol que tothom hauria de tenir dret a 15 minuts de fama. Vivim un temps on hi ha una sèrie de personatges que, sense saber ben bé com, han aparegut en nostre paisatge mediàtic. Un dia apareixen en un programa de televisió, l'endemà apareixen en uns quants articles, i quan ens n'adonem, acabem trobant-los fins a la sopa. Dit això, cridar l'atenció durant una estona pot ser relativament senzill. Mantenir-la durant molt de temps ja és més difícil. Sempre hi haurà algú disposat a creure's alguna teoria de la conspiració, però si has d'omplir el teu discurs durant un cert temps, el discurs, a banda d'engrescar, ha de ser mínimament sòlid. I aquí arriben els errors.
Culpar les empreses farmacèutiques de tots els mals és un missatge atractiu. I fa pujar les audiències. El problema és escandalitzar-se tot afirmant que la vacuna contra la diftèria (una malaltia que estava eradicada a Europa) no pot ser obligatòria perquè només funciona en un 95% dels casos. Des d'aquesta setmana hi ha uns pares a Olot que lamenten haver fet cas a algun d'aquests il·luminats que els havia convençut que no s'havia de vacunar els infants. Malauradament, això no servirà per tornar-li la vida al seu fill Pau, de només sis anys.
Però no n'hi havia prou amb il·luminar esperits indefensos sobre medicina. En aquests temps de canvis polítics, calia una plataforma per fer-se visible. I va néixer Procés Constituent. Al principi, un moviment republicà i independentista. Després, només republicà. I finalment, com a últim cartutx, un intent desesperat d'assimilar-se en un front d'esquerres. Fet i debatut, l'assemblea del 14 de juny aprovava els postulats de Teresa Forcades amb només 366 vots d'uns 500 associats.
Calia més visibilitat. I com que Catalunya també li estava quedant petita, la nostra intrèpida heroïna també va voler aportar el seu valuós gra de sorra al conflicte d'Orient Mitjà, i va decidir embarcar-se en la "Flotilla de la Llibertat contra el bloqueig de Gaza". Però igual que li va passar a l'Armada Invencible, els elements se li van girar en contra, i poques hores després de sortir de port, havia de ser evacuada per una "forta indisposició". Lamentem que el periodisme d'investigació del nostre país no hagi volgut aprofundir en les causes. No sabem si, igual que passa amb les vacunes, Sor Forcades tampoc no vol saber res de la Biodramina. O del Fortasec...
El que sorprèn és la seva sobreexposició mediàtica. Procés Constituent té molts menys associats que la Lira Ampostina, però és capaç de convocar amb èxit els mitjans públics i privats de casa nostra. Per què? Ningú els ha votat. No tenen cap responsabilitat pública. És només el component morbós d'una monja mediàtica? O hi ha algun interès més inconfessable al darrere?
Malgrat tota aquest lletania de fracassos, estem segurs que encara trigarem a perdre-la de vista. Li agraden massa els flaixos i els micròfons. S'escolta i s'agrada. I el seu discurs irradia una gran vanitat personal - un element molt poc cristià, per cert. I, atès que estem parlant d'una monja benedictina (encara que ara mateix estigui exclaustrada), cal no oblidar les paraules de l'Evangeli segons Sant Mateu, cap. 7, vers 15: "Guardeu-vos dels falsos profetes."