El codi civil català elimina els censos

ERC ha fet públic a través d'una nota que el passat dimecres 6 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la derogació dels coneguts com 'censos feudals' amb el vot afirmatiu de tots els grups parlamentaris. Amb la modificació del llibre 5è del Codi Civil de Catalunya es posa fi definitivament als censos d'origen feudal: "226 anys després de la Revolució Francesa acabem amb l'ús feudal d'algunes de les institucions del Codi Civil", explica Pere Aragonès, diputat i ponent d'ERC a la llei de modificació del Codi Civil de Catalunya. A partir de l'entrada en vigor de la modificació del llibre 5è del Codi Civil de Catalunya, les citacions als jutjats de pau per a redimir censos o pagar un tant per cent del valor de l'habitatge als nobles, quedaran només com un mal record.

Aquests censos han significat pagar als hereus del senyor feudal (el Marquès de Sentmenat, el senyor de Fontcuberta...) entre un 2% i un 4% del valor de l'habitatge al fer un canvi de nom per venda o herència, o bé el mateix percentatge sobre el valor cadastral si el propietari del cens decidia redimir-lo en el moment que ho considerés. Marc Sanglas, diputat vallesà al Parlament de Catalunya ha expressat la seva alegria per haver aconseguit eradicar "una autèntica injustícia que respon a un sistema ancorat i totalment contrari als valors republicans, on el bé comú està per sobre de determinades persones en funció de la seva condició o títols heretats".

ERC defensava eliminar tots els cens d'origen medieval, però en benefici d'un suport més ampli a la llei es va acceptar incorporar com a factor d'extinció dels censos deu anys sense activitat del censalista, que de facto extingeix pràcticament tots els censos medievals.

La lluita contra aquesta norma ve de lluny, protagonitzada per entitats com l'Associació sense censos de Sentmenat o pels ajuntaments, amb mocions aprovades a Castellar del Vallès, Vacarisses, Rellinars, Ullastrell i Sentmenat instant el Parlament a modificar el Codi Civil català i eliminar aquesta xacra. A Castellar, L'Altraveu va ser la primera força a encetar una intensa campanya contra aquests censos i recentment, el PSC demanava al Parlament l'eliminació d'aquests drets.