"L'Elizabeth tenia coses de Teresa de Calcuta"

· Com va anar a parar a França des de Tarragona?
La meva mare era del Morell i el meu pare de Mont-Roig del Camp. Vaig viure en una casa de pagès de Mont-Roig fins que vaig conèixer el meu marit durant la guerra, i tenia el seu estat major en una casa pairal del mateix poble propietat de la família del pintor Joan Miró. Era tinent del cinquè cos de transport de la 11a divisió d'Enrique Líster.

· Què va passar, aleshores?
Va començar la retirada. Era el moment de la batalla de l'Ebre. El meu marit va voler anar cap a França amb l'exèrcit i me'n vaig anar amb ell en un camió. Vam passar la frontera i ens va deixar a un bosc de Cotlliure. Allà vam estar-nos-hi tres o quatre dies. El meu marit tenia l'ordre de lliurar els tres camions de gran valor que comandava a la prefectura francesa. Ens van obligar a anar al camp d'Argelers però amb el meu marit ens vam escapar cap a Perpinyà.

· I, a Perpinyà, van estar-s'hi molt de temps?
Hi havia una família coneguda de Perpinyà que ens va acollir durant uns dies. Aleshores, els nacionals encara no havien pres València i l'ambaixador a París era republicà i allà hi havia el Líster i tots els oficials del meu marit. Va anar a París i després vaig anar amb ell amb la idea de fer els papers per anar a Mèxic. Però, aleshores, van enfosar un vaixell de l'armada francesa a Toló i nosaltres vam rebre. Ens van portar cap al camp de refugiats de matrimonis de Saint-Cyprien. El principal, però, era a Argelers.

· Com era la vida allà?
Allà em vaig quedar embarassada. Als set mesos, va venir l'Elisabeth Eidenbenz que va demanar al govern de França si li permetien ajudar els refugiats espanyols. Va llogar el que va ser després la Maternitat d'Elna, que aleshores era una casa esfondrada. Només podíem ocupar-ne la primera planta. Hi havia una habitació petita on cabíen set o vuit nadons, una altra per a les mares i una tercera per al magatzem del menjar.

· Teníen prou menjar?
Li portaven de Suïssa el menjar, menys el pa. Venia amb un remolc de bicicleta amb un seient a dins a buscar les dones al camp de refugiats. Després, els espanyols li van oferir un cotxe que li deien el Rocinante. A la Maternitat, ens refèiem: menjàvem oli de fetge de bacallà, vitamines...

· Va desenvolupar alguna feina a la Maternitat?
La senyora Elisabeth em va fer encarregada del rebost. Estàvem allà fins que els marits ens reclamaven. Si no tenien marit anaven al camp de dones. El meu marit va començar a treballar fent rodes de metralladora a Vierzon, i tenia l'esperança que em reclamés. Van passar tres mesos, ja havia tingut el fill i el meu marit no em reclamava. Un dia vaig començar a escriure al meu marit, però l'Elizabeth em va agafar la carta i em va dir que, com que jo li anava tan bé a la feina, no m'havia donat l'escrit de reclamació del meu marit, tot i que li havia arribat ja feia 15 dies.

· El contacte amb l'Elizabeth Eidenbenz ha seguit després?
Sí, contínuament. Hi va haver un temps que vaig tenir relació amb ella. Després es va perdre. Estant a l'OSB, vaig escriure a l'Ajuntament d'Elna. L'alcalde em va escriure i em va donar l'adreça de l'Elizabeth, que estava a una residència suïssa. Justament l'alcalde era fill d'una refugiada que va parir a la Maternitat com jo.

· Quina relació va tenir amb l'Elizabeth?
Vaig plorar més per la mort d'Eidenbenz que quan va morir el meu marit. Tenia coses de Teresa de Calcuta. Els seus pares eren protestants i li van donar molt suport. Al costat d'Eidenbenz no hi havia conflicte.

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Dir les coses molt clares

Un defecte que no pot dominar?
El geni

Quin personatge admira?
Montserrat Caballé

Quin animal seria?
Un gosset pequinès

La seva paraula preferida?
Parlar clar

Quin plat li agrada més?
M'agrada tot

Músic preferit?
M'agrada la música clàssica

Un color?
Vermell

Un llibre?
Un llibre d'història sobre El Morell i ‘La maternitat d'Elna'

Una pel·lícula?
‘Lo que el viento se llevó'

Un comiat?
Adéu siau