Pobresa energètica, desigualtat social i salut

Que la pobresa energètica és una amenaça per a la salut és un fet àmpliament contrastat; l'encariment del preu de l'energia, la reducció de les rendes familiars o les condicions dels habitatges són aspectes que motiven una situació de pobresa energètica, el que suposa una amenaça per a la salut física i mental de les persones.
Des de les institucions catalanes s'ha intentat minvar aquests efectes establint decrets que pal·liessin aquest fenomen, però el tribunal Constitucional ha anul·lat en reiterades ocasions els decrets de pobresa energètica en considerar que envaïa competències estatals. També un jutjat de Barcelona ha anul·lat el protocol de la Generalitat que impedia els talls de subministraments a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica, sorgida d'una ILP de la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que contenia normes en matèria d'emergència habitacional i pobresa energètica. La sentència argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d'envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l'Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern, donant la raó a Endesa, que havia recorregut el decret en considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar el subministrament quan es produís un impagament. Sumant així una llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.
A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l'hivern en no poder mantenir la llar a una temperatura de confort, desenvolupant i empitjorant certes problemàtiques de salut, així com talls en els subministraments per impagaments en les factures i per tant suma de deutes. La població gran és la més vulnerable tot i que hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l'idioma necessita entendre què està pagant i què pot fer si no arriba. El fred i la humitat permanents poden agreujar malalties o problemes de salut ja existents. El fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera sensació d'ansietat i inquietud que si es manté en el temps pot tenir efectes psicològics quan la persona no veu sortida. És una situació d'estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres.
Els casos de pobresa energètica es detecten a través dels serveis socials quan hi ha un avís de tall per impagament.
Creiem que fora bo que altres agents clau en la identificació dels possibles casos, com ara treballadors socials sanitaris dels CAP, participessin en els protocols de detecció, ja que no tots els casos arriben als serveis socials i aquests agents o els metges i infermeres que visiten pacients a domicili poden tenir un rol important a l'hora de detectar persones en aquesta situació. El mateix passa amb altres professionals com els bombers, ja que denuncien que en ocasions tenen la sospita que algunes víctimes que atenen per incendis en realitat són víctimes de pobresa, en no poder escalfar-se o il·luminar-se en condicions de seguretat. Un cop dins d'un habitatge, els bombers poden observar si hi ha manca de subministrament energètic.
Una bona opció seria crear Punts d'Assessorament Energètic que facilitariien que els diferents professionals i voluntaris poguessin derivar casos en situació de risc. Ampliar el be social elèctric que s'ha demostrat insuficient. Impartir formacions als possibles voluntaris per detectar problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d'habitatges.
I sobretot, és imprescindible saber en quina situació es troba el nostre municipi en tots aquests temes i crear i activar els protocols necessaris per tal d'evitar aquestes fractures socials en la població. Esmenant, quan es pugui, les manques de coordinació entre altres administracions i professionals dels diferents sectors.