· Però vas persistir en el teu afany d'aprendre a escriure?
Sí! A la UOC vaig fer filologia catalana. Ho compaginava amb una feina de vigilant nocturn. Després, vaig passar a la UAB per seguir amb filologia catalana i també anglesa. Vaig estar un temps a l'atur. Vaig plegar per dues coses: per la meva salut mental i per casar-me. I l'any passat vaig fer estudis literaris, a la UB. La vida m'ha portat cap a la literatura i jo no m'hi he resistit.
· I actualment, t'hi dediques?
No professionalment. Treballo de gestor d'assegurances a una empresa de Sant Cugat però ara vull agafar la paella pel mànec i fer el meu primer llibre. Sempre he anat sembrant poemes però ara em vull asseure i fer un poemari, un somni que sempre he volgut fer realitat. Sempre trobes forces per fer les coses que t'agraden. Per això m'he apuntat al Laboratori de Lletres.
· Ens expliques què s'hi estudia, en aquest laboratori?
Doncs és com un Ateneu Barcelonès, una escola d'escriptura, a Barcelona. T'ensenyen l'artifici, que és el que no aprens a la universitat. Pots fer des d'escriptura creativa, novel·la, periodisme creatiu, poesia, hi ha moltes branques. Jo he escollit fer un projecte professional, que em presentin gent del món de l'edició, professionals, correctors, etc.
· I en què es concretaran, els teus estudis?
Desenvoluparé dos projectes en paral·lel. El primer, un llibre de contes; l'altre, un poemari. Ja feia temps, havia pensat autoeditar un llibre però no em sentia legitimat. Jo no venia, com he dit, del COU lletres ni havia fet una carrera universitària. Vaig pensar que, d'entrada, em caldria tractar la literatura com a objecte d'estudi científic. I ara que ja no em falta confiança, fer aquests projectes.
· Creus que el que escrius interessa a la gent?
Penso que puc fer quelcom perquè algú s'ho pugui llegir i li interessi. No depenc d'això per viure i ho vull fer per dignitat, passi el que passi, m'hi acabaré dedicant encara que no m'hi guanyi la vida. M'emociona la idea de tenir el llibre a la mà i regalar-li al meu pare.
· T'has adaptat bé al poble de Castellar del Vallès?
Sí! Vaig venir fa 5 anys, per amor, i m'encanta el poble. Soc del Masnou. A Castellar tenim el percentatge més gran de lletraferits de tot Catalunya, amb permís de Barcelona. M'he sentit molt acollit, aquí, perquè hi ha una vida cultural increïble. Festival de cinema, teatre de primera línia, etc. És un poble molt dinàmic, culturalment.
· Quin estil literari prefereixes?
La narrativa m'agrada molt, és cert. M'encanta escriure contes curts, però la poesia se'm fa encara més fàcil. Trobo que no necessita d'una estructura tan complexa. Em surt més natural. Això sí, qui rep la poesia ha de tenir sensibilitat.
· Creus que actualment la poesia s'entén prou?
No. I, segurament, per això no arriba, perquè la gent no la sap veure. A mi m'agrada parlar de tot. La conversa és un repte. M'agrada la poesia de les persones, intento evitar el "jo", busco estar a fora. Evidentment que la passo pel meu sedàs però no m'agrada parlar en primera persona.
· De què parlava el poema amb el qual vas guanyar el premi Microrelats 2017 de L'ACTUAL?
Els refugiats era el tema del poema. I és un exemple de com intento reivindicar a través de la consciència. Tots som individus. Crec en la gran batussa de valors però no m'agrada pregonar, sinó inspirar. A mi m'inspira molt Espriu, Miquel Martí i Pol, Vinyoli i Maria Mercè Marçal. També poetes anglesos com Thomas Stearns Eliot.
11 RESPOSTES
Un tret principal del teu caràcter?
Optimista
Un defecte que no pots dominar?
Manefla
Una persona que admires?
La meva dona
La teva paraula preferida?
Bell
Quin plat t'agrada més?
Els canelons de la meva sogra
Un poeta?
Joan Salvat-Papasseit
Una pel·lícula?
'Nunca es demasiado tarde' ('Still life')
Un llibre?
'De teves a meves', de Pere Calders
Un indret?
Londres
Un paisatge?
Agramunt, el poble de la meva mare
Un somni?
El meu primer llibre