Volem acollir

Vivim una de les crisis humanitàries més greus de la història. Possiblement la més greu després de la Segona Guerra Mundial.
Una vegada més, la guerra i la intolerància han provocat l'èxode de milions de persones, que s'han trobat en mig de la violència tant d'Estat Islàmic com del règim baasista de Bashar el Assad. Desesperats, arreplegant el que bonament podien portar a sobre, fugint d'una mort gairebé segura, es van llançar en una fugida desesperada per terra a través de Turquia o per mar cap a Grècia, buscant refugi en la Unió Europea.
La Unió Europea es va trobar d'un dia per l'altre amb una allau humana de difícil gestió, però cal dir que el què ha fet fins al dia d'avui és clarament immoral. Una vegada més, ha fallat la coordinació i la capacitat de prendre decisions col·lectives en situacions de crisi.
A Catalunya, el clam per acollir refugiats és majoritari, de fet sempre hem estat terra d'acollida, el 70% dels catalans som gent nascuda fora de Catalunya, per tant l'acollida forma part del nostre ADN. Malgrat els esforços tant de les diferents administracions com del teixit social, les competències en matèria d'immigració les té - de moment - l'Estat Espanyol. Però això no vol dir que la societat catalana s'hagi quedat resignadament de braços plegats.
-Hem posat a disposició de l'Estat 4.500 places y el 50% de l'espai habitacional per als refugiats.
-S'ha creat un Comitè de Acollida amb les entitats i un Banc de Recursos amb els voluntaris
-Hem reclamat judicialment l'Estat.
-Hem reclamat a l'Estat i a Brussel·les la gestió dels fons europeus atorgats i no utilitzats
-Ens hem posat a disposició d'ACNUR
-Hem creat un Programa de Refugi amb assignació pressupostària de la Generalitat.
Estem en un procés per canviar no de bandera, sinó de model d'Estat. Vivim en un país que utilitza la TV pública per denunciar aquesta injustícia mentre altres cadenes públiques estan atrafegades triant el seu representant per al Festival d'Eurovisió.
Per això, més enllà dels escèptics habituals, dels demagogs a sou (de micròfon i/o de teclat) i de tots els calces-tristes de costum, dissabte serem a la manifestació. Perquè volem acollir, i posem un autocar per tal de facilitar el desplaçament dels castellarencs i castellarenques que hi vulguin asistir.