Les nostres pioneres, les nostres referents

Fa temps que volia escriure sobre la Nativitat Yarza, la coneixeu? Us he de confessar que jo no n'havia sentit a parlar fins que, en una conferència a Granollers, vaig sentir el seu nom per primera vegada. Aquell dia vaig descobrir una persona lluitadora, valenta inconformista i compromesa, i és que la Nativitat, va ser la primera alcaldessa de Catalunya!
Però tornem un moment enrere i fem una ullada a la societat de l'època. La Nativitat va estudiar per ser mestra en una societat en la qual, en primer lloc, les dones no podien estudiar. Ella ho va fer, lluitant molt probablement contra la seva família, i es va convertir en mestra, una professió en què aquesta figura era un referent en la comunitat.. i, per descomptat, era un home. Així doncs, la Nativitat es va haver de fer un lloc, es va haver de fer respectar en una societat on les dones no eren valorades ni reconegudes.
Inquieta de mena, l'any 1931, amb l'arribada de la República, la Nativitat va constituir a Barcelona l'Associació Femenina Republicana "Victoria Kent", conjuntament amb altres dones com Irene González Barrio, Julia Balagué Cases o Teresa Sabadell. També va participar activament en la instauració del Centre Radicalsocialista de Bellprat, el poble on exercia de mestra i, al juliol del 1933, fou elegida vicesecretària de la Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya. Poc temps després, va encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de Bellprat, resultant escollida alcaldessa en les eleccions del gener de 1934 i convertint-se així, en la primera dona alcaldessa de Catalunya. Això li va valer el ser distingida en una recepció al Palau de la Generalitat pel President Lluís Companys.
Amb l'aixecament militar del juliol de 1936, i ja amb seixanta-tres anys, es va allistar a la columna Del Barrio i es va traslladar al front d'Aragó on va realitzar tasques de proveïments per a les trinxeres. Perduda la guerra, i com molts d'altres, es va haver d'exiliar a França on va seguir treballant a l'exili com a planxadora en condicions molt dures i penoses fins que va morir a França l'any 1960.
La Nativitat es va esforçar per transmetre el republicanisme als seus alumes i al seu poble, va lluitar per la igualtat de la dona en una societat excessivament masculinitzada, va posar en qüestió el paper de l'església, no va triar mai el camí còmode, ni es va resignar amb el què li tocava viure... va ser, i és, tota una figura que val la pena conèixer.