La polarització de la política mundial

La Gran Recessió que va esclatar amb la crisi financera del 2008 ha tingut un impacte molt notable sobre el marc polític dels països més desenvolupats. Als països europeus el descontent i la indignació de la classe treballadora ha polaritzat completament l'espectre polític. Als països del centre i el nord d'Europa la frustració popular ha estat canalitzada per partits d'ultradreta, nacionalistes i antieuropeus. La crisi dels refugiats i la mala gestió de la debacle econòmica per part de les elits europees ha creat un ressentiment en vers les institucions comunes que partits com el Front National a França o el FPÖ a Àustria han aprofitat per justificar un discurs xenòfob i populista. Per altra banda, als països del sud d'Europa com Espanya, Itàlia o Grècia (tots tres tenen en comú que van patir dictadures feixistes i militars) han estat partits de l'esquerra radical els que han desplaçat als partits tradicionals. Partits com Units Podem, Syriza o Movimento 5 Stelle han crescut gracies a la indignació i la mobilització popular però també degut a que els partits tradicionals de centre-esquerra han anat abandonant la cultura socialdemòcrata per adaptar-se a un perfil més liberal. Tot i que aquests nous moviments també estan molt desencantats amb l'actual projecte europeu, el seu objectiu no es descompondre la unió europea sinó buscar aliances progressistes per tal de poder reformar-la.
Però la sacsejada política no acaba a la frontera atlàntica. Les primàries per a les eleccions presidencials que s'estan celebrant aquest any als Estats Units d'Amèricatenen un guió que ningú esperava. Per primer cop en la història de la política americana un candidat jueu i declarat socialista podria esdevenir president dels EUA. Bernie Sanders ha aconseguit mobilitzar l'electorat més jove denunciant la complicitat entre el poder polític i els grans "lobbies" industrials, mediàtics i financers. Tot i que finalment sembla que serà la candidata recolzada per l'aparell del partit demòcrata, Hillary Clinton, la que aconseguirà la nominació, Bernie Sanders ha aconseguit centrar el debat en temes tant importants com la sanitat pública universal, l'accés a la universitat pública per als fills de les famílies amb rendes més baixes, elfinançament dels partits o la discussió pública i democràtica sobre el TTIP.
Però on la situació ratlla el surrealisme és en la cursa per la nominació republicana. Al mes de Febrer ningú s'imaginava que Donald Trump, un magnat immobiliari i showman televisiu sense cap experiència política pogués arribar gaire lluny en la cursa per la presidència. Ja desd'un bon principi va gaudird'una gran projecció mediàtica amb un discurs inflamable contra les dones, els immigrants i els seus contrincants de partit. La seva base electoral és la majoria de població blanca i ambescassa educació superior que admira la seva carrera professional, la seva independència de l'aparell del partit i l'autofinançament de la seva campanya electoral. El seu missatge antiglobalització cala en la classe treballadora poc qualificada que ha vist reduïda la seva qualitat de vida degut a la deslocalització de les empresses cap a països amb menys protecció salarial. De la mateixa manera el seu odi cap a la immigració il·legal (ell és net d'immigrants alemanys) pren força en un moment de feblesa econòmica i temor al terrorisme islamista.
No sabem qui serà el pròxim president dels EUA, ni tampoc com acabarà el projecte d'integració europea (el referèndum sobre el "Brexit" pot ser decisiu), però queda clar que en un moment de crisi econòmica i política l'electorat es polaritza cap a posicions més extremes. Tal com deia Gramsci quan hi ha un canvi de paradigma. "El vell món es mor. El nou món triga a aparèixer. I en aquest clarobscur apareixen els monstres...". Quan els problemes adquireixen una dimensió global, les solucions no poden ser mai simples ni tan sols locals. Les crisis econòmiques cícliques són inevitables en el sistema capitalista, formen part de la dinàmica d'acumulació de la riquesa. Si volem solucionar definitivament aquest problema més val que treballem plegats per construir un nou paradigma.