Atrapats a la punta d'Europa

"L'olor d'Idomeni. El riure dels nens. El fang sota els peus. El paisatge". Fa una setmana que ha tornat d'Idomeni i la Violeta encara no troba les paraules per expressar el que ha vist i sentit en el camp improvisat a les portes de Macedònia on 9.000 refugiats esperen des de fa tres mesos que s'obri la frontera.
Idomeni és un petit poble grec de 150 habitants. Que ara el seu nom soni arreu, es deu al fet d'estar situat a la frontera entre Grècia i Macedònia. Des de fa dos anys, per aquest lloc fronterer han estat passant refugiats, sobretot procedents de la guerra civil a Síria. La seva intenció era arribar a Europa, més concretament a Àustria i Alemanya, on molts ja tenien part de la família o amics. Però fa tres mesos, Grècia va tancar les fronteres i ara milers de persones, que fugen d'una guerra, es veuen atrapades a Idomeni. "La gent que està a Idomeni ha arribat a través de Lesbos o de les illes i, autocars del govern, els han portat fins a Eko-camp, una estació de servei, que està a 20 km d'Idomeni. Aquí els deixen i aquest darrer trajecte l'han de fer a peu. La frontera esta just a la via del tren i com que està tancada allà és on van decidir plantar les tendes. Ja no hi circula cap tren". Van començar sent 15.000 persones, però ara molts han marxat a camps militars de Grècia. I a Eko-station també hi ha unes 2.000 persones més.
Un amic del postgrau de fotoperiodisme que ha fet la Violeta Palazón li va dir que la visita a Idomeni havia estat gratificant. "Vaig tenir la necessitat d'anar a donar un cop de mà, de denunciar, amb el que jo se fer, la fotografia, la situació. El que no sabia era que em trobaria el que m'he trobat". En 15 dies va preparar el viatge i una vegada allà, va fer les tasques que li demanaven com a voluntària -descarregar camions, comprar als súpers, ajudar als magatzems- i va poder fer fotografies, algunes s'han publicat a El Periódico i a l'Ara. "El tema de la fotografia va ser difícil perquè sents que estàs envaint-los, envaint la seva misèria. Però va anar fluint. Primer vaig fer fotos més obertes i després ja eren ells els que et deien, fotografia això i denuncia-ho, si us plau".
Idomeni és denigrant per a la persona. "Què passaria amb aquesta gent si no fos pels voluntaris?" La Violeta assegura que allà no sents pena, sinò ràbia, per com s'està comportant Europa. Però també trobes l'esperança en l'ésser huma: "Allà descobreixes que l'ésser humà es increïble. Passes per una tenda i et conviden a dinar amb ells. I la tasca dels voluntaris. Els humans som increïbles i són quatre els que han decidit que passi tot això. Sento vergonya de ser europea". La crida que es fa és simple: lluitar perquè les fronteres s'obrin i acollir-los allà on es pugui.
"Idomeni et posa a prova com a persona. Ara tinc ganes de fer coses des d'aquí. No deixar-los en l'oblit".