L'idioma que només saben parlar les flors

"Sense adornar-nos hem fet un retrat de la societat basca matriarcal. Partim de l'àmbit local per explicar històries universals". Així va presentar José María Goenaga a l'Auditori Municipal el seu darrer llargmetratge, Loreak (Flores), pel·lícula que la tarda de dijous va obrir la secció oficial de la setena edició del BRAM! 2015. El film basc ha estat nominat a millor pel·lícula i millor música original a la darrera edició dels premis Goya. Goenaga, codirector del film amb Jon Garaño, va viatjar des de Guipúscoa a Castellar per acompanyar la pel·lícula en l'estrena del festival. La periodista de L'ACTUAL, Marina Antúnez, va ser l'encarregada de conduir el diàleg obert al públic amb el cineasta basc per tal de descobrir tots els detalls sobre el drama íntim i minimalista que narra Loreak (Flores).

El llargmetratge, que està filmat íntegrament en basc, explica la història de tres dones, l'Ane, la Lourdes i la Tere, tres protagonistes connectades per la maternitat i el misteri d'uns rams de flors que arriben per sorpresa i sense remitent. "La pel·lícula va néixer a partir de la imatge d'un rams de flors a la carretera en record d'algú que ha mort. És una imatge molt potent, dramàtica i alhora enigmàtica", va explicar Goenaga. Qui diposita les flors? Però sobretot, quin significat tenen aquestes flors? Són les preguntes que giren al voltant dels rams que van apareixent al llarg de Loreak, unes flors que conviden a l'espectador a reflexionar sobre el record i l'oblit. "Hi ha qui per seguir endavant ha d'oblidar i hi ha qui necessita recordar", va apuntar el cineasta.

La maternitat o l'absència de maternitat també és un dels eixos centrals que marca les decisions i l'evolució dels protagonistes, que viuen aïllats voluntàriament o per força d'una part del seu entorn. "La majoria dels personatges viuen en una bombolla, tots tenen en comú la seva incapacitat per comunicar. Les flors transmeten el que ells no són capaços d'expressar", va assegurar Goenaga. En aquest sentit, el tàndem de directors Goenaga-Garaño, que ja havien treballat junts a 80 egunean, van voler donar plasticitat a aquest bloqueig emocional fent que els protagonistes treballessin a la seva pròpia bombolla al món real: una cabina de peatge, una cabina d'una grua i una caseta d'obres.

Quant a la triada d'actrius protagonistes, el cineasta no va estalviar elogis per a Itziar Aizpuru, Itziar Ituño i Nagore Aranburu en la inauguració de la secció oficial del BRAM!. "Aranburu transmet moltíssim sense pronunciar cap paraula, Aizpuru és una de les grans actrius del país basc. Ha estat molt fàcil treballar amb elles, han entès el que volíem explicar a Loreak", va reconèixer el cineasta. De fet, Goenaga va remarcar que treballar a quatre mans amb Jon Garaño no és cap problema sinó més aviat una sort. Goenaga i Garaño van fundar la seva pròpia productora, Moriarti, fa 15 anys. "Treballar a duo et permet discutir, tenim llibertat per expressar-nos, som honestos i sincers. Hi ha molts filtres al procés creatiu i finalment aconsegueixes un resultat més depurat que si el fes una sola persona. De vegades em preguntava on quedava la meva autoria però he descobert que l'autoria pot ser col·lectiva", va puntualitzar Goenaga.

El diàleg obert amb el cineaste basc va cloure amb l'entrega de dos sacs de mongetes del ganxet, l'emblemàtic guardó de la mostra, de mans del director del BRAM!, Pere Joan Ventura.


MÉS BRAM
Dins la secció oficial del BRAM! 2015 avui es projectarà Leviatan, drama social ambientat a Rússia. Allà, el protagonista haurà de fer front a la pressió de l'alcalde, que intenta apropiar-se de la seva casa i el seu taller.

Demà dissabte serà un dels dies amb més projeccions del BRAM! d'enguany. A les cinc de la tarda hi haurà Jimmy's Hall, de la mà de Ken Loach, un dels principals exponents del cinema social britànic. El film està ambientat a Irlanda, on Jimmy pretén rehabilitar un local en sala de ball. Al capellà de la parròquia, però, no li agrada la idea. A continuació, també a l'Auditori, es projectarà Dos días, una noche, drama social dels directors belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne que parla sobre la dignitat, l'empatia i la lluita per la supervivència. El dia acabarà amb Boyhood, en què el realitzador Richard Linklate segueix la vida de Mason des dels 6 fins als 16 anys.

Diumenge a la tarda, es podrà veure el documental La sal de la tierra, sobre el fotògraf Sebastiao Salgado, testimoni de grans esdeveniments que han marcat la història recent i que posteriorment ha emprès camí a territoris verges amb grandiosos paisatges. El fill del fotògraf, Juliano Ribeiro Salgado, ha codirigit el film amb el realitzador Wim Wenders. El mateix diumenge, a les nou del vespre, es projectarà la comèdia dramàtica Pride (Orgullo). El film explica una curiosa història de dues comunitats diferents, les famílies de treballadors miners amb problemes laborals i un grup de gais i lesbianes solidaris, que s'uneixen per una causa comuna. Totes les pel·lícules de la secció oficial es projectaran en versió original subtitulada.