En joc els jutges de pau i la mediació de proximitat

La figura del jutge de pau podria desaparèixer. És una de les propostes que recull el projecte de llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia en el marc del Pla de Justícia del 2030 del Govern espanyol. La proposta preveu la substitució dels jutjats de pau per oficines municipals de justícia amb funcionaris de carrera. El Departament de Justícia,  el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) s’han posicionat públicament en contra de la reforma, perquè argumenten que els jutges de pau fan entre el 15% i el 18% de la feina que fan els jutjats.

A Catalunya, són presents en 898 dels 947 municipis que conformen el territori. “Resolem als nostres jutjats prop de 650 assumptes cada any, segons les últimes estadístiques”, concreta Míriam Valldeperes, jutgessa de pau titular de Castellar des del 2006. “Si desapareixen els jutges de pau, les persones hauran de desplaçar-se al jutjat de primera instància. Castellar del Vallès forma part del partit judicial de Sabadell”, explica la jutgessa. La reforma es traduiria en la supressió de la figura del jutge de pau i els funcionaris de carrera passarien a formar part de l’oficina municipal, però “perdríem la possibilitat de fer mediacions i conciliacions”. Per a poblacions més grans com Sant Cugat, i per tant amb més casos, el jutjat de referència per a les mediacions seria Rubí. “Els jutges de pau som una figura arrelada a Catalunya, i aquesta proposta ens fa sentir poc valorats”, lamenta.

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Actualment, els jutges de pau tenen competències en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol del 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial, ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.

Els jutges de pau es trien per majoria absoluta al ple municipal, i es ratifica al Tribunal Superior de Justícia. “Si s’aprovés, les conciliacions les hauria de fer un jutge tècnic, en el nostre cas, a Sabadell. Les oficines suposem que continuarien amb qüestions com el registre civil”, apunta Valldeperes. “La nostra posició queda reflectida en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 108 és el que parla de justícia de pau i de proximitat. El Consell de Justícia de Catalunya és qui fa el nomenament dels jutges. Per tirar-ho endavant s’hauria de reformar la llei de planta, i és un procés més lent”, detalla.