Sortir d'Espanya

Aquest estiu han augmentat els desitjos i els plans per sortir d'Espanya. Són coses de les vacances... O no.
El poc temps del que sovint es disposa i les travetes del dia a dia no són obstacles insalvables que puguin impedir l'èxode.
Superant d'una o altra manera les vagues del metro, les dels taxistes, les del personal de seguretat de l'aeroport i, finalment, salvant la ruleta russa de l'overbooking, acaben sortint caravanes d'avions carregats de passatgers il·lusionats, i amb rumbs llunyans repartits per tots els punts cardinals.
També els creuers salpen gairebé en fila índia, replets de "creueristes" delerosos de provar fora del país això del luxe low cost.
Quantitats ingents d'autocars roden en direcció a les fronteres, competint intercalats entre centenars de turismes — alguns arrossegant rulots—, mentre motos de gran cilindrada van fent avançaments amb unes piruetes pròpies del Cirque du Soleil.
Menys nombrosos són els que canvien de país al damunt d'una bicicleta i encara menys són els que fan via a peu, però d'aquests també n'hi ha, encara que de tant en tant facin una miqueta de trampa i aixequin el dit polze quan algun vehicle es posa a la seva alçada.
La gran majoria d'aquesta massa ja té bitllet de tornada i la seva sortida haurà estat transitòria. Molts hauran tancat el periple aventurer havent fet vacances i d'altres hauran complert amb tasques professionals, d'estudis, o visites familiars.
Una altra manera de fer-ho, això de sortir d'Espanya, és: desplaçant-nos justament un parell de cantonades i sense por a perdre les maletes, perquè no cal ni haver-les de fer. Aprofitant que es treu a passejar el gos—i si no en tenim, no passa res—, expressar aquesta voluntat qui la tingui, i dipositar-la a l'urna que ens estarà esperant amb els braços ben oberts a l'espai que ens per pertoqui... O no.