L'actor i humorista Lluís Jutglar, "Peyu ve del nom del bar que tenien els meus pares", presenta una posada en escena sòbria, amb fons negre i quatre pantalles multimèdia amb les quals interactua al llarg de les quasi dues hores d'espectacle. A partir d'aquí i amb l'excusa d'explicar una aplicació anomenada iTIME, que permet viatjar al passat i al futur, el monologuista fa un repàs pels personatges més quotidians i les situacions que tots nosaltres vivim en el dia a dia. El carnisser del mercat, el cambrer del bar de menú, l'amiga naturista zen o el Policia que ens atén quan renovem el DNI són alguns dels personatges que van passant per l'escenari.
El costumisme de sempre però modernitzat i convertit en humor a través del teatre. Temes com l'alletament, les autopistes, els peatges, els mercats medievals o el feng shui serveixen d'excusa a l'actor per arrencar els riures i els aplaudiments al públic.
Els salts en el temps que ofereix l'aplicació iTIME -la qual el Peyu ens està presentant amb un accent estranger- permet que durant l'espectacle apareguin personatges bíblics, com Adam i Eva; històrics, com Colon o actuals, com Manuel Bustos.
Acompanyat d'una veu en off que va interrompent l'artista -potser massa- l'espectacle critica aspectes com el 21% d'IVA imposat a la cultura, la corrupció o la falta d'entesa dels partits independentistes per fer un referèndum i aconseguir la independència.
L'Aplicació iTime, però, té una regla molt clara, no podem traslladar-nos al passat per modificar cap fet. El missatge que ens dona l'aplicació i el Peyu és clar "assumir els erros propis".
