Sí, vaig néixer al carrer Major, a la casa que ara és la pastisseria Andreví. El meu pare era pastisser i confiter i va vendre la botiga -Vídua i fills d'Ignasi Rosell- quan es va jubilar. Llavors vam anar a viure al Passeig.
· Com va començar a treballar a la centraleta telefònica?
Quan tenia 16 anys, em va trucar la senyora que regentava la centraleta telefònica, la vídua de Cal Balsach, per veure si volia anar a treballar d'operària unes hores, d'11 a 13. Jo havia anat a aprendre a brodar a casa seva i suposo que es va recordar de mi. La centraleta era al carrer Major, número 29. Bàsicament era un panell, amb clavilles, cada una era una casa i cada casa tenia un número. En aquells moments, l'any 1942, Castellar tenia uns 50 abonats. Jo em vaig aprendre els números de memòria per poder connectar les cases més ràpidament.
· Com funcionava?
Les clavilles anaven de dos en dos. Quan una persona trucava jo posava una clavilla. Llavors em deien, 'posa'm amb tal casa', perquè ells no et deien el número, tu l'havies de saber de memòria i llavors posaves l'altra part de la clavilla i quedaven connectats.
· De quins se'n recorda?
De tots. 75 anys després encara me'n recordo dels números. Per exemple, l'Ajuntament tenia el 31, el Jutjat el 25, la Falange el 24 o Sant Feliu del Racó el 36. I després hi havia tres línies que anaven directes a Sabadell.
· Era possible escoltar les converses?
Sí, sí que es podien escoltar. Ho sabia tot del poble (diu rient). El que em feia gràcia ho escoltava. Però és clar, són coses que no es poden dir, de fet no es podien escoltar, però no te'n podies aguantar. Imagina't una parella de nòvios, feia gràcies escoltar-los. Però no vaig comentar mai res a ningú, jo sabia que la intimitat era una cosa sagrada.
· Era una feina entretinguda.
Sí, a mi m'agradava. No m'avorria pas. Quan no trucaven, llegia novel·les o feia mitja. Però llavors em van cridar de la fàbrica Tolrà per si volia treballar en el despatx, fent nòmines i vaig anar cap allà. Vaig estar-hi 36 anys, vaig plegar una mica abans que fessin la reestructuració.
· Va viure en directe una succés molt sonat a Castellar, del qual just avui s'acompleixen 68 anys.
Sí. Un treballador anomenat Càndid Sidón es va presentar al despatx, amenaçant-nos amb una escopeta i demanant per un dels encarregats, pel Cuscó. Com que no hi era, va fer que dos dels meus companys l'acompanyessin al despatx del director, i quan es va obrir la porta, va cosir a trets al director de la fàbrica, el Josep Basora, que estava reunit amb el gerent Pepín Valls i amb l'apoderat Josep Cuscó. En la fugida també va ferir a l'altre germà Cuscó. El que va pensar és que portarien als ferits a l'hospital de Castellar, on és ara l'Obra Social Benèfica, i quan el cotxe amb el ferit va arribar, en Pepín Valls va baixar per ajudar a transportar el cos de Basora i va ser aquí quan va tornar a disparar, matant-los a tots dos. I a l'assassí el va agafar la Guardia Civil i com que no es va aturar quan li van donar 'l'alto', el van matar.
· Va convulsionar tot el poble.
I tant, va ser molt gran això. A més, el Pepín era un jove molt eixerit que estava portant molts canvis i modernitzant l'empresa i els treballadors vam pensar que després d'això tancaria l'empresa. Abans el poble era com una família. Et trobaves la gent, parlaves amb tothom. Sortíem a jugar al carrer Major al vespre. I hi havia unes cunetes quan plovia, i fèiem vaixells de paper per veure'ls passar.
· I ara, participa molt del poble?
Sempre m'han agradat les sardanes, de fet encara sóc sòcia de l'ASAC, l'associació sardanista. No he deixat de ser-ne sòcia perquè entre tots hem de fer que es conservin. També vaig ser del Centre Excursionista Castellar, ens agradava molt fer excursions. Ara faig punta de coixí a El Mirador. Em vaig apuntar fa dos anys, quan vaig fer 90, i els diumenges també vinc al cinema que programen a l'Auditori. M'agrada molt aquest poble perquè he estat molt feliç. El meu marit era el mestre Manuel Santos, de l'Emili Carles-Tolrà. Encara ara trobo gent que m'atura per parlar-me d'ell.
11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Patidora
Un defecte que no pot dominar?
Tossuda
Una persona que admira?
La gent que ajuda els altres
La seva paraula preferida?
Maca
Quin plat li agrada més?
L'escudella
Un grup de música?
Em quedo amb les sardanes
Una pel·lícula?
'Ghost', de Jerry Zucker
Un llibre?
'Màrmara', de Maria de la Pau Janer
Un indret?
M'agrada veure el mar
Un viatge pendent?
Anar a Lourdes
Un comiat?
Adiós
