.- Publiques nou disc el 18 de setembre. Què hi trobarem?
És un recull de cançons produïdes perquè puguin arribar al major nombre de gent possible. El disc anterior era més experimental però aquest és més pop, més clàssic. És un recorregut pel món de les relacions personals, de l'amor que pots tenir per la teva parella, pel teu germà, pels amics. Parla de l'amor com a vincle entre persones no només de l'enamorament.
.- En quin format actuaràs als Jardins de Palau Tolrà?
Vindré amb tota la banda formada per David Soler, Lucas Suàrez, Ramon Prats i Xavi Lloses. Vinc a per totes, tinc moltes ganes de presentar en primícia el disc a Castellar perquè compto amb uns grans músics.
.- El títol del disc, 'Morir d'un llamp', és un vers d'un poema 'El borni' Joan Vinyoli. Per què?
"Morir d'un llamp és el que vull, no pas al llit, ans a ple bosc, entre les bèsties". Una de les cançons és el poema musicat de Joan Vinyoli. El disc també parla del concepte de viure la vida de manera molt intensa, amb les botes posades. Que facis el que facis, ho facis amb intensitat, que visquis de veritat.
.- Aquest serà un disc més pop, però en la teva carrera també has coqueteja amb la música experimental, el foll o l'indie rock. En quin gènere ets sents més còmoda?
Tinc els meus referents musicals, sobretot de blues, i això es nota en les melodies que composo. Com a cantautora el que vull és transmetre emocionalment el màxim amb les meves cançons. Són el meu missatge i de vegades necessiten un blues, un tango, un ritme més de balada... Estic al servei de les meves cançons no del meu estil.
.- Com va ser l'experiència de tocar al Canet Rock aquest estiu, davant de milers de persones?
Vaig tocar a la tarda, davant de molta gent. Després vaig tornar a pujar a l'escenari amb Sanjosex, per col·laborar en una cançó. El fet de tocar en un escenari tan gran, amb gent tan entregada, et fa sentir molt eufòrica i et fa pujar els ànims.
.- Què et sembla la nova generació de cantautors nascuts als 80'. Han deixat de queixar-se?
Som una generació amb una actitud molt conformista si ho compares amb la cançó protesta. Espero que la generació que ve no ho sigui tant.
.- Bikimel és...
És un viatge però no a un lloc geogràfic. No és quedar-se en un lloc, és investigar, és moure's. És el viatge de la meva vida connectat a tot el que penso, a tot el que em passa.
.- Quins són els teus reptes musicals assolits i de futur?
Un dels grans reptes que he aconseguit és poder comptar amb els músics que tinc ara, un gran equip d'amics i companys de feina que poden aportar el màxim a la meva feina. Fins ara, tot i que sempre havia tocat acompanyada, el viatge creatiu l'havia fet sola. En aquest disc he confiat en David Soler i Lucas Suàrez per a la producció, hem anat de la mà i estic molt contenta del resultat. Pel que fa al futur, m'agradaria tornar a recuperar la guitarra i el piano, que els he abandonat una mica en les últimes gires, i sobretot poder arribar a molta més gent amb la meva música.
