Grècia ha obert els ulls

Les polítiques d'austeritat imposades des d'Europa i posades en pràctica pel govern de Nova Democràcia han tingut el seu resultat a Grècia en les eleccions del passat diumenge. Els votants hel·lens han decidit atorgar gairebé la majoria absoluta a Syriza, la coalició d'esquerres liderada per Alexis Tsipras. A diferència del que molts pensen, no és correcte titllar el partit de radical tenint en compte que va sorgir com a resposta al partit comunista grec (KKE), a qui consideren massa ortodox i poc evolucionat respecte les idees de l'antiga Unió Soviètica. Syriza no es posiciona en contra d'Europa sinó que ho fa en contra de l'austeritat i de l'actual model europeu. Tsipras, a dos escons de la majoria absoluta, s'ha vist forçat a formar govern amb ANEL (grecs independents) amb qui comparteix idees molt semblants sobre la reestructuració del deute i el fi de les retallades, tot i que en temes socials les posicions entre ambdós partits queden massa allunyades. Sigui com sigui, Grècia ha votat pel canvi i és interessant que analitzem, a grans trets, què pot passar al país hel·lè en els propers mesos.
Cal començar parlant d'un nou primer ministre declarat obertament ateu que es converteix en el primer de la història moderna del país en no jurar el seu càrrec sobre la Bíblia sinó sobre la Constitució. Un tret alarmant per un sector important de la societat tenint en compte que la religió ortodoxa a Grècia és practicada per més del 90% de la població. D'altres, però, ho veiem com un tret més que positiu i necessari per començar a evolucionar i demostrar que realment vivim al segle XXI. Més enllà d'aquesta anècdota, Tsipras té la intenció de reforçar els ministeris d'economia i de justícia. Aquest últim, des del meu punt de vista tindria dues tasques fonamentals: començar a perseguir la corrupció, que encara que sembli mentida en tenen més que aquí, i revisar la presència d'Alba Daurada al Parlament. Està clar que un partit que vulnera els drets humans no pot formar part de la democràcia, i molt menys ser en l'actualitat la tercera força política del país.
Canviant d'àmbit, un dels assumptes que més curiositat desperta als grecs és què passarà amb la radiotelevisió pública hel·lena (ERT) que l'antic govern de Nova Democràcia va decidir liquidar, sembla ser que per motius econòmics tot i que altres fonts apunten a que l'ex president Samarás no estava del tot satisfet amb les idees que promulgaven els treballadors a través dels seus programes. Tot i que la intenció de Tsipras és la reobertura, caldrà veure si la realitat serà la mateixa. Les pensions, l'educació, la sanitat i la baixada dels impostos són altres temes que preocupen, i molt, als grecs. Jo no sóc ningú per jutjar a Tsipras ni a Syriza i no ho faré. Alguns volen analitzar les conseqüències d'aquests comicis com un resultat de populisme, d'altres com un vot de càstig a l'antic executiu. Jo, personalment, trobo que els grecs han deixat de banda qualsevol ideologia i han votat per necessitat, amb el cap i no amb el cor. Sembla ser que per primer cop des de fa més de cinc anys el Parlament de la República Hel·lena tindrà la seva seu a Atenes i no a Berlín.