Montse Vendrell no penja el casc

Montse Vendrell va estrenar l'uniforme de bombera voluntària fa 30 anys. Enguany, passa de ser bombera activa al Parc de Castellar a ser veterana la qual cosa "no vol dir que pengi el casc", explica. El fet de ser bombera veterana es tradueix en què a les sortides "primer hi van els bombers en actiu i després nosaltres". Vendrell , que és bombera totalment "vocacional", deixa la primera línia de foc però no es vol retirar perquè com els metges, "els bombers ho som per sempre".

La veterana recorda els primers anys al parc amb nostàlgia i vivesa. "Quan sonava el 'walkie' o el telèfon ho deixaves tot, sorties corrents. De vegades et vesties pel camí. Senties molta adrenalina", recorda Vendrell.

De les tres dècades com a bombera en actiu, Montse Vendrell destaca el primer gran foc que va cobrir, a Pontons, o l'incendi que va cremar Sant Llorenç el 2003. "Hi vam passar una setmana. Baixaves a casa, dormies dues hores, i tornaves a pujar a Sant Llorenç", recorda. Tot plegat, no hagués estat possible sense la resta dels companys. "El treball en equip és molt important. Som una pinya, una segona família. Un cobreix l'esquena de l'altre. Recordo un foc a la Mola en què estàvem encerclats, i pensava, no sé com ens en sortirem. Però ho vam fer", detalla.

Tanmateix, per a la bombera veterana les sortides més dures estan relacionades amb els accidents de trànsit. "Penses, podia haver estat jo i prens consciència que en un moment hi som i a l'altre no hi som. Són imatges que després costa que marxin, que tens durant uns dies", confessa.

El nou estatus en el cos de bombers voluntaris li permetrà disposar de temps lliure per a dues de les seves aficions: la muntanya i córrer. "Vaig començar a córrer fa quatre anys. Com més gran em faig, més m'agrada", apunta. Ara es prepara per participar a la ruta Monte Perdido Extrem que tindrà lloc el proper mes d'agost a la Vall d'Ordesa, al Pirineu Central d'Osca. Una nova experiència per a una castellarenca atrapada pel risc i l'aventura.