Anton Carbonell mantenint una conversa amb Joan Sellent i Miquel Desclot_617x412
Anton Carbonell mantenint una conversa amb Joan Sellent i Miquel Desclot - Q. Pascual
23/04/2017 Cultura
L'elogi de la paraula
Castellar ret homenatge als traductors Miquel Desclot i Joan Sellent amb una lectura de textos de Shakespeare traduïts pels dos castellarencs
Jordi Rius
Senzill, sobri i ple d'emoció. Així va ser l'homenatge que es va fer aquest dissabte als traductors castellarencs Joan Sellent i Miquel Desclot coincidint amb Sant Jordi i amb la publicació de les seves traduccions del teatre de Shakespeare: 'Versions a peu d'obra' de Joan Sellent publicat per la Biblioteca del Núvol i que aplega 10 traduccions fetes pel castellarenc i 'Tria d'obres' de Miquel Desclot que reuneix les cinc obres del dramaturg anglès que ha traduït fins ara i que publica l'editorial Proa. Un homenatge senzill, sense escenografia, una lloança a la paraula tal com és el teatre de Shakespeare.

"Per Shakespeare el teatre era paraula, és un dels poetes més grans de la història i els humans necessitem l'emoció de les paraules", explicava Desclot a la pregunta del professor de literatura catalana, Anton Carbonell - que feia de presentador de l'acte-, sobre què aportava l'autor anglès al món del teatre. Segons Desclot, Shakespeare tenia el domini "més enlluernador" de la història ja que va fer servir més de 31.000 paraules "i les imposava".

De la mateixa opinió era Joan Sellent que, parafrasejant Borges, va dir: "La ausencia de bambalinas obligó a Shakespeare, afortunadamente para nosotros, a la creación verbal de paisajes". "No hi havia escenògrafs, tot era paraules i per això es va arribar aquestes alçades d'utilització de la paraula", va sentenciar Sellent.

Sellent, que va descobrir Shakespeare al mític programa 'Estudio 1' de TVE, va fer el seu primer encàrrec de traducció d'una obra de Shakespeare en una adaptació al català de la versió de Kenneth Branagh de 'Molt soroll per no res' fa 19 anys. Defensa portar la traducció teatral fins a l'últim extrem i fins i tot treballa amb directors i actors perquè "als assajos acabes de perfilar el text". També li agrada veure com es preparen els textos "perquè el teatre sempre m'ha agradat per dins i això em remunta a la meva època a l'Esbart Teatral".

Desclot, que va conèixer el dramaturg anglès a través de les traduccions de Segarra, va parlar del seu ofici de traductor. "És una lluita contra la teva pròpia llengua i alhora és una festa creativa. Un traductor és un escriptor quan es posa a traduir amb l'orgull de crear una cosa nova".

LECTURA DE FRAGMENTS
Com a colofó de la conversa amb tots dos traductors, les actrius Sílvia Bel i Imma Colomer, l'actor Jordi Boixaderas i diversos actors de l'ETC (Ramon Permanyer, Jaume Clapés, Sara Schkot, Eloi Creus i Joan Romeu), del Teatre del Sol (Marta Tricuera) van llegir fragments de 'Romeu i Julieta', 'Com us plagui, 'Otel·lo', 'Macbeth', 'La tempesta', 'Conte d'hivern', 'El mercader de Venècia', 'Venus i Adonis', 'Ricard III', 'Hamlet', 'Molt soroll per no res' i 'Nit de reis'.
Els dos autor
s es van acomiadar del públic - que finalment estava a la platea, no a l'escenari com estava previst inicialment- llegint l'epíleg de 'La tempesta' (Desclot) on Pròspero, contrafigura del mateix Shakespeare, s'acomiada de la seva art. Sellent va llegir el fragment d''El somni d'una nit d'estiu' on el follet Puck, al final de la comèdia, demana la indulgència i la complicitat dels espectadors.
Comparteix
M'agrada
Comentaris