Abans de l'estrena del teaser d'Un vas d'aigua per a l'Elio, l'alcalde va adreçar unes paraules als assistents en què va apuntar que el documental explica algun dels "episodis més negres de la història de la vila però també el seu revers. Més enllà dels fets tràgics, també mostra la generositat de moltes persones" i l'esforç dels historiadors per recuperar la memòria d'un poble. Segons l'alcalde, de la història de Ziglioli se'n desprenen "valors inherents que són importants com la lluita per la democràcia i per la llibertat".
L'Elio va marxar d'Itàlia, de la seva ciutat natal, Lovere, cap a París on l'esperava el seu pare. Allà va decidir defensar la causa antifeixista amb la resistència militaritzada. I és per aquest motiu que el jove italià de 21 anys va emprendre el camí cap a Catalunya. Una ruta entre muntanyes, un camí que el va portar a Castellar del Vallès. Però la Guàrdia Civil el va descobrir mentre comprava queviures a Matadepera i li va aplicar la llei de fuga: el van torturar fins la mort. Des d'aleshores, el cos de l'Elio està enterrat a la fosa comuna del cementiri del Serrat del Vent.
Fins fa uns anys, la família de Ziglioli no sabia què havia passat amb el seu parent. Li van perdre la pista a París. L'historiador Argimiro Ferrero, que estava investigant la figura del maqui Quico Sabaté, va topar-se amb el registre de Ziglioli, un cognom que li va cridar l'atenció pel seu origen. A partir d'aquest moment, Ferrero va intentar contactar amb la família de l'Elio per fer-los saber on estava el jove italià i què havia passat amb ell.
Des que la família va saber que l'Elio estava al cementiri municipal, i es va posar en contacte amb l'Ajuntament, l'administració local ha ajudat la família a fer les gestions per identificar el cos del jove Ziglioli i tramitar-ne l'exhumació. En aquest sentit, la Directora General de Relacions Institucionals de la Generalitat, Carme García, va anunciar durant la sessió del BRAM! que la Generalitat adquireix "el compromís de tancar el cercle", que en un termini màxim de sis mesos es faci efectiva l'exhumació de Ziglioli, "la recuperació de les restes" del maqui per tal que la seva família el pugui portar de tornada a Lovere. Garcia va detallar que, malgrat les circumstàncies, des del govern segueixen treballant per obrir les foses comunes. "Hi ha un mapa de 500 foses i en van apareixent de noves. Hem recuperat gairebé 300 cossos i estem creant un banc d'identificació genètica. Ara hi tenim més de 6.000 persones. És un cens de familiars. Fa molts anys que tenim aquesta assignatura pendent", va reconèixer Garcia.
Al seu torn, Pere Joan Ventura, acompanyat per part de l'equip que ha preparat el teaser, va narrar com va descobrir els fets per casualitat però com de seguida el van atrapar i es va sentir implicat. Un cúmul de casualitats, o la força del destí, el van portar a rodar un projecte que vol retratar "una Catalunya grisa i espantada" i la potència de la història d'una família que busca i troba respostes després de 70 anys.
Un cop es va projectar el teaser, d'una durada de 20 minuts, va tenir lloc a l'Auditori un col·loqui amb quatre dels protagonistes del metratge. Així, van pujar dalt de l'escenari l'historiador Argimiro Ferroro, l'estudiós i autor de l'article Un vas d'aigua per a l'Elio, Jordi Guillemot, i els cosins de l'Elio, Enrica Volpi i Claudio Ziglioli. No és la primera vegada que Volpi visita Castellar. Tant Volpi com Ziglioli han passat uns dies a la vila i han recorregut algun dels punts que els connecten amb l'estada de l'Elio a Castellar. "Quan ens va contactar l'Argimiro va ser molt emocionant. Tot el que està passant ho és. L'única pena que tenim és que els seus familiars directes, la seva mare, el seu pare i la seva germana, no han pogut viure aquest moment", va confessar Enrica. Volpi va mostrar el seu agraïment al poble de Castellar i a l'Ajuntament que els han acollit i acompanyar en aquest camí. "Finalment, podrem reunir tota la família", va afegir.
Justament, l'historiador Argirmiro Ferrero va afirmar que l'objectiu final de la recerca, de la recuperació de la memòria històrica és "no oblidar què ha passat i reflexionar-hi, omplir els forats negres de la memòria, no oblidar referents en la lluita per les llibertats". En paraules de l'historiador: "és molt important que la família conegui què ha passat amb el seu familiar. Aportar llum als familiars reconforta i això no té preu".
Finalment, entre el públic hi figuraven membres de l'Assemblea Llibertària de Castellar, que van fer saber als Ziglioli que a l'espai alliberat el Brot han instal·lat un petit homenatge en memòria de l'Elio i d'altres personatges que han construït la història del municipi.
