Homenatge a Pepa Beotas

La pintora castellarenca Pepa Beotas serà homenatjada aquest divendres, a les 19 hores, a l'Auditori Municipal. L'acte comptarà amb la projecció del documental "Pepa Beotas, olor a pintura", produït per Doble Banda, els parlaments de Blanca Gibert en representació de la família (i amb petita sorpresa), les paraules de l'alcalde i, finalment, la visita a l'exposició.

L'Ajuntament ha cregut convenient, com ja s'havia fet en altres edicions amb pintors locals com Raimon Roca, Lluís Valls-Areny, Xavier Caba, Antoni Costa, Alfons Gubern, retre un merescut reconeixement a Pepa Beotas per la trajectòria artística.

Pepa Beotas va néixer a Vitoria l'any 1943. Filla de Rosario Aldekoa i Luís Beotas, governador militar. La seva infantesa va anar sempre lligada a la posició paterna, "i cada dos anys destinaven el meu pare a un lloc diferent", explica la Pepa. Va viure a Logronyo, Múrcia, Palma de Mallorca i Tarragona. Allí, la família vivia al Govern militar, "una estança immensa, on jo fins i tot anava en bici pels passadissos i on mai vaig entrar a la cuina perquè només ho feia el servei", recorda la pintora.

Tot i el bon viure i la situació privilegiada de què gaudia la seva família, a la Pepa mai li van atraure els luxes, sinó el taller i botiga de pintura que tenia el seu avi, Adrián Aldekoa. Al seu torn, l'avi havia après a pintar del seu pare, Laureano Aldekoa. Així, va seguir la nissaga d'artistes amb la Charo, la mare de la Pepa, que va estudiar piano i violi, "i tot i que era molt bona, va ser una artista frustada per la seva condició de dona del governador militar".

Pepa Beotas era una nena solitària, que no s'integrava amb la resta de nens, era despistada i es passava hores pintant amb les aquarel·les. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Logronyo, a l'Escola d'Art de Tarragona i al FAD de Barcelona.

Va exposar per primera vegada amb tant sols 19 anys a la rambla de Tarragona. "Vaig vendre tots els quadres i em vaig emocionar, tot i que ma mare em va avisar que no em fes il·lusions, que era perquè era filla del governador".

A Tarragona, la Pepa va conèixer Josep Gibert, que en aquella època estava fent el servei militar. Gibert seria, a partir d'aquell moment, el seu gran amor, el seu marxant, crític i marit. Es casarien al cap de sis mesos de conèixer-se i al cap de dos anys naixerien dos dels seus fills, el Lluís i la Patxu, amb només 10 mesos de diferència. Nou anys més tard arribaria la Blanca, la tercera filla.

La producció de la Pepa no s'aturava, així com tampoc les exposicions. "El Josep m'acompanyava i m'ajudava en aquest tema, perquè jo sóc molt tímida, amb ell també visitàvem moltes exposicions". Des del principi, va ser una artista reconeguda. Va fer 60 exposicions i va ser reconeguda a Arco.

La mort sobtada de Josep Gibert, l'any 2007, va enfonsar-la. No va deixar de pintar però sí d'exposar. Fins avui, els quadres que ha pintat des d'aleshores encara no s'han vist mai. En alguns, s'hi veurà el dolor, la tristesa, la desesperació. En altres, l'esperança, el retorn a la vida, l'expressió de l'alegria pels seus tres fills, i ara, també els seus cinc néts. Tots ells recullen el llegat de l'artista i segueixen els seus passos, ja sigui a través de la pintura o de la música.