Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany, dues amigues literàries

Sota la foscor de l'escenari de la Sala de Petit Format de l'ETC entrava, des de la porta de darrere, Montse Gatell. Preparada per llegir alguns dels fragments de l'escriptora Montserrat Roig encenia el llum del seu faristol. Al cap d'una estona entrava i es col·locava al seu costat Mònica Plana per mostrar també algunes de les creacions de Maria Aurèlia Capmany.
Amb el títol Encara que sigui mentida aquesta llegida volia ser un homenatge a aquestes "dues grans escriptores i amigues, perquè tenien una estreta relació", va explicar Joan Romeu, director i escenògraf del muntatge. Era una forma de donar-los veu "de conèixer-les i entendre què és el que escrivien i per què ho feien" i, d'aquesta manera, "reivindicar el paper d'elles dues i el paper de la dona a la literatura, que sovint passa inadvertit", afegia Romeu.
Així, es va anar combinant la lectura d'una selecció d'escrits de totes dues. Uns escrits que reflexionaven, en el cas de Capmany, del paper de la dona i que van fer riure al públic pel to humorístic que utilitzava. Convidava a trencar amb la dona submisa i entregada a les tasques de la llar. Els de Roig, en canvi, eren "textos que parlen de la seva literatura i del que ella va treballar" ja que va dedicar-se "als camps de concentració a la Rússia soviètica de postguerra mundial", detallava el director.
Els textos es van combinar també amb la reproducció de les dues actrius d'una entrevista real entre Montserrat Roig i Capmany al programa Personatges a Televisió Espanyola. D'aquesta manera, el muntatge va unir i acostar les dues facetes d'aquestes dones, la d'escriptores i la d'amigues. La poca il·luminació a escena i l'ús d'un faristol i un llum de lectura per a cadascuna d'elles, que s'anava engegant o apagant segons quan llegia cada una, feia més intens el moment i les paraules que se'n desprenien. Fins i tot, es van utilitzar fragments de so, imatge i vídeo reals de Roig i Capmany. Un recurs per apropar encara més les dues artistes i que va ajudar, d'alguna manera, a identificar-les més dalt l'escenari i de reconèixer-les mitjançant les veus de les dues actrius.